Assumpta Montellà

un espai ELNA al barri de Sant Roc de Badalona

2012-02-10T12:45:00.003+01:00

Ahir feia una crida des del facebook per omplir l'espai de l'Ateneu Sant Roc de Badalona. Em deia l'Anna, una de les responsables, que molta gent li fa por anar fins allà per ser un barri amb molta immigració i un percentatge molt alt de persones d'ètnia gitana.
És un barri construït a la dècada dels 60 i amb presència d'aluminosi en els seus habitatges.
Tot plegat, un panorama no massa lluny d'on hauria anat Elisabeth Eidenbenz si hagués nascut setanta anys més tard.
És per això que quan em van demanar fer una presentació en el local de l'Ateneu Sant Roc, no vaig tenir cap dubte.
A més, ara hi ha l'exposició itinerant sobre la Maternitat d'Elna en la seva seu, dins la sala ELNA, batejada des d'ahir amb aquest nom. Millor lloc impossible.
Doncs be, vam omplir la sala!! Moltissima gent de Badalona va venir per conèixer de prop la història de la Maternitat d'Elna, i de pas, veure la feina de voluntariat que es fa des d'aquest Ateneu. Excel.lent!!!
Us ho recomano.

Les dones a les Colònies Tèxtils del Baix Berguedà

2012-02-03T15:50:00.002+01:00

Estic recollint testimonis de dones a les colònies tèxtils. Si sabeu històries, si voleu comparti-les, estic a la vostra disposició per fer d'altaveu d'un passat injustament silenciat i d'una història que ens pertany a tots.
Gràcies!!

Homenatge a una mare d'Elna II

2012-02-02T14:25:00.008+01:00

Algunes de les fotografies vers l'acte d'homenatge a la mare d'Elna, la Conxita Vila de Platja d'Aro.

Homenatge a una mare d'Elna

2012-01-25T19:24:00.005+01:00

Dema, dia 26, a les 19h. a la Biblioteca Mercè Rodoreda de Platja d'Aro, fem un homenatge a una mare d'Elna, la Conxita Vila.

Vaig conèixer aquesta mare d'Elna després de publicar el llibre La Maternitat d'Elna. Viu a Platja d'Aro, i s'ha convertit en un membre més de la meva família, perquè des del primer moment que ens vam conèixer em va tractar com una filla.
Em truca sovint per telèfon, per saber que estic escrivint, i em renya si passo molt temps sense anar a veure-la.
És una dona culta, compromesa amb els seus ideals, "d'esquerres sempre", com diu ella mateixa. Ha tingut familiars amb noms propis dins la nostra Història, com el seu nebot Jordi Solé Tura, a qui sempre recorda amb admiració ...ell sempre em deia que escrivís la meva història, que no podem deixar que ens oblidin...
Ella també escriu poesia, i em llegeix els seus poemes amb intensitat, posant tot el seu sentiment en cada paraula.
Té caràcter, i un somriure murri quan recorda de quina manera es va tornar rebel quan era jove. Va marxar a l'exili per amor, seguint al seu enamorat, un comissari polític del PSUC.
Va quedar embarassada a la França ocupada pels nazis, i va parir un nen, l'Antoni, a la Maternitat d'Elna, el mes de setembre de 1941.
Quan li pregunto quina va ser la seva primera impressió d'Elisabeth Eidenbenz, em contesta: "molt dolenta".

Si en voelu saber més, us espero demà a Platja d'Aro.

27 de Gener a Sant Agnès de Malanyanes

2012-01-24T11:28:00.007+01:00

El proper dia 27 de gener, al Centre Cívic de Santa Agnès de Malanyanes (La Roca del Vallès), a les 20,15h. s'enceta un cicle de conferències organitzada pel Casal de Joves, sota el títol genèric ENS INTERESSA LA INDEPENDÈNCIA?

La primera conferència del cicle serà des d'una perspectiva econòmica a càrrec de La Fundació Catalunya Estat, que farà la seva exposició amb el títol "Les raons econòmiques, polítiques i socials d'una Catalunya Estat"

Jo mateixa en faré la presentació, entre altres coses perquè m'interessa molt saber que en fa l'Estat Espanyols dels meus impostos.

Després hi haurà un torn de precs i preguntes. Algunes ja me les han avançat persones que vindran, com per exemple:

- si som independents, cobraré igualment la meva pensió de jubilació?
- si fem un tancament de caixes a Catalunya, que faran a Madrid? ens poden enviar els tancs?
- interessa la independència de Catalunya a Europa des del punt de vista econòmic? Com quedaria Espanya sense Catalunya a la zona euro?

Serà interessant conèixer les respostes.
Us espero!!

Començar de nou...sense ser indiferents al nostre passat

2012-01-09T07:52:00.014+01:00

(fotografies Cesc Compte)

Avui comencem l'any treballant, ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora...i amb molts projectes dins el sac de les feines pendents, que anirem desgranant i explicant durant els propers dies.

Però m'agradaria començar amb un post especial.
La fotografia que il.lustra aquesta parrafada és la porta de la Maternitat d'Elna que es tanca, com a metàfora de la clausura per obres de l'edifici durant 6 mesos, i que segurament trastocarà moltes visites que s'havien previst des de col.lectius, particulars...per conèixer de prop el lloc màgic d'aquesta història.
Malgrat tot, des de l'ajuntament d'Elna han previst aquest parèntesi i estan habilitant un espai en el museu municipal, a tocar de la Catedral, on hi restarà una exposició permanent sobre Elisabeth Eidenbenz i la Maternitat d'Elna.
Aviat donarem informació puntual del tema.

Per la meva part, seguiré amb sortides d'exili, recerca, i enllestint 2 originals que han de publicar-se dins l'any 2012.

Tot plegat, feina per no oblidar la nostra història, perquè no ens sigui indiferent a la nostra memòria.
I parlant del mot INDIFERÈNCIA, voldria recuperar un discurs del Premi Nobel de la Pau, Elie Wiesel, justament reivindicant la NO INDIFERÈNCIA.
Diu així:

...quin serà el llegat del segle XX ? segurament negatiu, amb molts errors que han tacat la credibilitat del gènere humà.
Dues guerres mundials, guerres civils, i un reguer d'assassinats amb molta sang vessada, des d'Etiòpia fins a Sarajevo, sense oblidar el Gulag, l'Holocaust nazi i les víctimes de les bombes d'Hiroshima i Nagasaki...per anomenar els mals més importants. Tanta violència i tanta INDIFERÈNCIA...
La INDIFERÈNCIA...és el pitjor mal perquè pot ser temptadora, perquè fa fàcil allunyar-se de les víctimes i així no destorben els nostres somnis, les nostres ambicions...
La INDIFERÈNCIA ens fa apartar-nos del dolor aliè, perquè és pràctic. Perquè no volem el dolor i la desesperança d'una altra persona.
La INDIFERÈNCIA és terrible perquè només beneficia a l'agressor i no a la víctima, que pateix doblement quan se sent oblidat.
La INDIFERÈNCIA és perillosa perquè ens pot passar desapercebuda, i si això passa és un greuge per la humanitat. Estiguem atents i expliquem-ho als quatre vents. No deixem que la INDIFERÈNCIA ens guanyi...

Nosaltres, que des d'aquest blog parlem sovint de guerres i d'exilis, la indiferència vers la nostra història és condemnar el nostre passat a l'exili de la memòria humana.

Per tant, intentaré des d'aquesta finestra, que mai siguem indiferents, no només al nostre passat i a les seves víctimes, sinó també en el nostre present.

Perquè sigui més entenedor el que vull dir, ho explicaré amb una reflexió meva.

En una de les meves darreres sortides d'exili, vaig coincidir amb un grup de Sant Gregori de la Vall de Llémena. Era un col.lectiu diferent dels habituals, ja que estava format per matrimonis joves i els seus fills, amb una forquilla d'edat entre els 4 i els 16 anys.
(Cementiri de Cotlliure. Tomba del poeta Machado)
(Platja d'Argelers)
Explicar per a tots el tema de l'exili era complicat, donat aquest ventall d'edats. Però els pares em van ajudar i entre tots vam saber captar l'atenció dels més petits amb preguntes del passat transportades al seu present.
Però el que més va impactar als fills, va ser veure els seus pares emocionar-se; i això va ser la millor experiència del dia.
Així va quedar palès quan vaig preguntar a una nena del grup: Què ha estat el que t'ha impressionat més de la sortida?
Podria haver triat moltes respostes: ...la figura d'Elisabeth Eidenbenz, la platja d'Argelers, les fotografies dels nens de la Maternitat d'Elna...
En canvi la resposta va ser: El que més m'ha impressionat ha estar veure el meu pare plorar mentre t'escoltava...no l'havia vist mai plorar...

Aquell vespre, mentre tornava cap a casa, vaig pensar que aquell pare no havia estat indiferent a la tragèdia del nostre passat, i la seva filla, de retruc, tampoc.

Aquesta és l'essència que vull continuar emprant en la meva feina. I m'agradaria que vosaltres, lectors i blogaires, continuéssiu al meu costat, perquè sense vosaltres, el meu treball és estèril, no té sentit.

Per tant, us demano: Comencem un nou any plegats?

Avui a Mataró, parlarem de la nova versió La Maternitat d'Elna

2012-01-02T15:10:00.006+01:00

Avui, a les 20h. us espero al local de l'Associació de Veïns de l'Havana de Mataró, per explicar-vos el perquè d'aquesta nova edició de LA MATERNITAT D'ELNA.
No és una continuació del primer llibre, ja que conservo els testimonis inicials de la primera edició, però he afegit històries que han sorgit després de la publicació de l'any 2005.
Són persones que van llegir el llibre en el seu dia, i se sentiren pertanyents d'aquesta història, i em van trucar per explicar-me la seva vida, el seu exili...sempre relacionat amb Elisabeth Eidenbenz.

Els havia conegut massa tard, el llibre ja estava al carrer feia mesos, però les seves històries eren mereixedores d'estar dins la història.
És per això que ara hem aprofitat una nova edició per incorporar-los.

Avui a Mataró, no serà una presentació convencional, sinó una posada en comú en forma de tertúlia entre els lectors i jo, tenint de rerefons el perquè d'aquestes noves vides dins LA MATERNITAT D'ELNA i altres preguntes, qüestions, que us interessin sobre el tema, mentre compartim un petit refrigeri per cel.lebrar plegats l'entrada del nou any.

Si us queda a prop i voleu venir, per a mi serà un plaer retrobar-vos,
us espero!!

El meu regal de Reis: MAIA, una història especial

2011-12-29T10:38:00.008+01:00

la meva euga MAIA

Avui no us parlaré ni d'exilis, ni de guerra civil, ni de memòria històrica...
Avui m'agradaria compartir amb vosaltres una història petita, meva, personal. I la seva protagonista és la meva euga MAIA.
Seria llarg d'explicar d'on arrenca la meva passió pels cavalls. Només dir-vos que la meva relació amb MAIA ha estat un dels millors regals que m'ha fet la vida.
Ens coneixem des de fa més de 25 anys. L'he vist des de que era una euga jove, plena d'energia, guapíssima...fins ara, ja gran, retirada en una masia de la Vall d'en Bas.
Amb ella he viscut moltes experiències, damunt del seu llom, o caminant al seu costat. Sempre m'ha escoltat movent les seves orelles cap a mi, i crec que les passejades compartides m'ha estalviat més d'una visita al psicoanalista...
Amb ella, galopant, he conegut l'expressió màxima de la llibertat. I també amb ella, dormint al ras sota les estrelles d'una nit d'estiu en una clariana de bosc, a tocar de les Agudes, en el Montseny, m'he sentit plenament feliç.

MAIA va compartir amb mi un tram de la meva vida important... fins que va arribar la Joana, la meva filla. Ella de ben petita s'enfilava damunt la MAIA. I l'euga, pacientment, deixava fer...de manera excepcional, perquè la calma no era una de les seves virtuts, precisament.
La Joana anava creixent en la mateixa proporció que MAIA anava envellint, compartint plegades noves aventures.
Aleshores MAIA ja era més de la Joana que meva. I les contemplava com galopaven pels camins rurals a prop de casa, amb aquella sensació que els anys passen ràpid, massa ràpid...
Un dels millors records que tinc d'elles dues és quan acompanyaven als Reis d'Orient de Cardedeu, engalanades de patgesses reials. L'euga amb garlandes daurades i la Joana abillada amb vestits de vellut i diademes orientals.

Aquest estiu, MAIA va complir 33 anys, l'edat de Crist, com diu ma mare...però que si ho comparem amb l'edat humana, ja ha arribat als 100 anys!!
Vam decidir amb el seu veterinari, en Vicenç, que ja tocava retirar-la.

Era una cruïlla difícil. Què fas amb una euga vella, que no serveix més que per anar al costat d'ella, tranquil.lament, sense córrer...mentre li grates amb afecte el llom.
No pots tractar a un animal vell com si fos un cotxe que pots deixar abandonat en un desguàs.

Però un amic de la Joana, en David, va donar-nos la solució. Ell viu a la Vall d'en Bas i tenia un cavall solitari a qui li calia companyia. De lloc no en manca pas...tenen una muntanya sencera i tres camps d'herba per pasturar...i per la nit, poden aixoplugar-se en el cobert dels tractors... ens va dir.

Dit i fet!! i aquest estiu, abans que vingués el fred, vam portar a MAIA al mas d'en David, a Puigpardines.

Amb el seu cavall, en WARO, robust i ros, van agermanar-se de seguida, contents tots dos. Un, per tenir companyia, i l'altra, per tenir camp per pasturar.

Des d'aleshores, hem anat sovint a visitar-la. Quan ens veu arribar, baixa tranquil.lament pel camí de la muntanya, i ens saluda amb un renill. Sap que sempre duem pastanagues, pomes, garrofes...
Ahir, ens hi vam arribar amb la Joana. Vam riure plegades quan la veiérem baixar, com sempre, amb el seu pas tranquil cap a nosaltres. Però aquesta vegada portava una manta que en David li havia posat. A la Garrotxa fa més fred que a Cardedeu... ens deia.

Quan ja marxàvem, vaig recordar els seus vells temps de patgessa reial. Veient-la amb la manta granatosa, em recordava les seves antigues garlandes...

Potser m'he allargat massa per explicar-vos que us volia fer un regal de Reis anticipat.
Ja veieu que la història de MAIA donaria per fer un llibre...que de fet, ja està escrit!
Va ser el meu primer llibre, 10 anys abans de la MATERNITAT D'ELNA. Era una edició curta i que es va esgotar ràpidament entre amics i coneguts.

Aquests dies, posant ordre en els documents antics del meu ordinador, he trobat l'original, i he pensat que, atès que ja no queden exemplars, i que editorialment no té interés comercial, us el podeu baixar i llegir-lo clikant AQUÍ

No espereu trobar un gran relat, ja que aleshores em faltava ofici, però és una lectura amena, senzilla, apte més per a nens que per adults, però que entre línies es poden trobar els valors que calen perquè un infant aprengui a cuidar i estimar als animals.

El podeu imprimir, relligar-lo, i deixar-lo amb altres regals de Reis. De fet, MAIA ja té experiència amb això de patgessa reial...

Espero que us agradi el meu regal de Reis!!

Presentació a Mataró del nou llibre de la Maternitat d'Elna

2011-12-27T11:07:00.004+01:00

El proper 2 de gener, a les 20h. es farà la presentació a Mataró del nou llibre LA MATERNITAT D'ELNA, amb la seva versió revisada i ampliada amb nous testimonis.

Hi havia molta gent de Mataró que m'havia demanat aquesta presentació i poder regalar el llibre per la diada de Reis, amb una dedicatòria meva.

Doncs dit i fet!!

L'acte es farà als locals de l'Associació de Veïns de L'Havana. Un espai molt intencionadament buscat ja que forma part dels meus orígens, com a mataronina i veïna del barri que tants records em porta de la meva infantesa.

Us espero!!

Bon Nadal 2011

2011-12-25T10:05:00.009+01:00

(Fotografries àlbums Elisabeth Eidenbenz)

Un Nadal a l'exili ha de ser molt trist, enyorant els teus, lluny...o morts dins aquella guerra.
Però avui, dia de Nadal, m'agradaria poder felicitar als blogaires amb un fragment del Nadal a la Maternitat d'Elna, il.lustrat amb les fotografies de l'àlbum d'Elisabeth Eidenbenz, on és pot veure el pessebre vivent copiat de les figuretes del pessebre convencional.
Ella, sabia que calia animar a les mares en uns dies en que l'enyor era punyent. Per tant, la consigna era fer bellugadissa, muntar pessebres, fins i tot representar Els Pastorets d'en Folch i Torres, i alguna sorpresa més, tal i com ho explica la Remei Oliva. Era el Nadal de 1940.

"...va arribar la nit de Nadal i, tot i que ja estava fora de comptes, em trobava estupendament i sense cap senyal que el nen estigués a punt per néixer.
Aquell Nadal el recordaré mentre visqui. El dia transcorria aparentmentcom sempre, però notàvem que el personal estava més neguitós i alhora eufòric. La complicitat de les infermeres, de la mateixa Elisabeth i de les cuineres ens feia presagiar que ens
preparaven una sorpresa. El dia se’ns va fer llarguíssim...
Normalment sopàvem a les set del vespre, però aquell dia anormalment sopàvem a les set del vespre, però aquell dia a les sis de la tarda ens van demanar que esperèssim en una sala de l’entrada sense sortir fins que ens vinguessin a buscar. Érem una vintena de mares d’entre vint i trenta anys. Feia tant de temps que no ens cuidava ningú i no ens feien cap sorpresa, que no podíem aguantar els nervis.
Finalment, a les set, amb puntualitat suïssa, van obrir la porta i ens van conduir al menjador. La sala era a les fosques, il.luminada només per espelmes subjectades en pomes, taronges i mandarines. Els coberts estaven disposats en unes tovalles molt blanques de fil, i al damunt hi havia safates amb pollastres rostits adornats amb boix grèvol. Les cadires estaven engalanades amb garlandes i en cada seient hi havia un paquet pulcrament embolicat. Al costat dels plats hi havia una targeta amb el nom de cadascuna de nosaltres.
Primer, tot van ser exclamacions d’alegria en veure aquella taula tan ben parada, i les plates de menjar tan ben adornades, amb estrelles de paper i garlandes a les cadires. Però després dels primers minuts inicials es va fer un silenci absolut, només
trencat pels sanglots dels plors de cadascuna de nosaltres.
Unes ploraven en silenci, amagant la cara entre les mans, d’altres no podien resistir l’emoció del moment sense abraçr-se.
Tothom tenia els ulls plens de llàgrimes recordant tots els absents... No podíem resistir aquell contrast, tanta pena i alhora tanta felicitat. Qui podia ser capaç de planejar tot alló, cada detall, el menjar, les garlandes..., digne d’unes reines, per a nosaltres, que no teníem res per oferir a canvi?
Allò era impressionant i ho havien preparat tot en una hora!
Un cop superada l’emoció del moment, totes buscàvem el nostre lloc enmig de crits i exclamacions, com si fòssim criatures acabades de sortir de l’escola.
Jo no podia menjar, tenia un nus a la gola perquè no podia deixar de pensar en els meus, confinats al camp, menjant el sopar escàs de llenties i dormint a la sorra. No podia, no podia, malgrat que el pollastre era exquisit i hi havia cassoletes de
tota mena, pastissos i vi.
Un cop acabat el sopar, vam obrir els paquets. Procedien d’una associació social suïssa que havia preparat un lot de regals dins d’un petit bressol. Contenien unes quantes llaminadures variades i un jersei de llana i uns peücs per al nostre nadó.
Recordo que a mi em van tocar dues pastilles de xocolata suïssa i una capsa de galetes. Feia més de tres anys que no tastava la xocolata, ja que a Catalunya les restriccions havien arribat tot just començada la guerra. Em vaig fer el ferm propósit
de guardar les galetes per a en Joan i els meus pares, ja que en Joan era molt llaminer. No sabia com les faria arribar al camp, però les guardaria sense menjar-les fins que trobés la manera d’enviar-los el paquet.
Aquella nit, un cop al llit, no podia dormir de tantes emocions viscudes. Pensava en els meus i en els dies de Nadal meravellosos viscuts a Badalona amb la meva família, quan érem petits. Tots tenien alguna cosa especial, fins i tot els de la guerra,
però el que vaig passar a la Maternitat no l’oblidaré mai. "
(Fotografies àlbums Elisabeth Eidenbenz)

El nou llibre de La Maternitat d'Elna ja ha arribat a les llibreries

2011-12-22T09:04:00.012+01:00

Des de la seva primera edició, l'octubre del 2005, el llibre La Maternitat d'Elna, lluny de caure en l'oblit després de ser novetat, ha fet un camí ascendent. Cada dia que passa creix l'interès sobre aquesta història, i s'ha convertit en un fenomen social més enllà del món acadèmic, perquè no hem d'oblidar que el tema arrenca com un assaig històric sobre l'Exili Republicà.
Moltes persones han pensat, erròniament, que La Maternitat d'Elna és una novel.la inspirada en fets reals. I no!, perquè tots els protagonistes expliquen fil per randa la seva vida viscuda en temps excepcionals d'entreguerres.
En aquest cas és fa bona la dita que la realitat supera la ficció. Com deia l'altre dia un lector...el més trist és que això va passar de veritat...

He perdut el compte dels exemplars venuts i les edicions fetes, que han servit per escampar arreu els valors d'Elisabeth Eidenbenz, destacant entre els grups de lectors diversos, el col.lectiu dels estudiants que han llegit el llibre com a lectura de curs.
Entre tots hem sumat, sumat, sumat...i de manera bidireccional, perquè tot m'ha retornat cap a mi, sovint en forma de nous testimonis d'aquell exili, que m'han demanat formar part de la història.

És per això que surt una nova edició de La Maternitat d'Elna amb tres testimonis nous.
El primer, una mare d'Elna, la Conxita. Ella va parir a la Maternitat d'Elna, i quan va llegir el meu llibre l'any 2005, va sentir que tot el seu passat, sovint dolorós, retornava amb força!
El segon testimoni és una nena del camp d'Argelers, que explica la seva violació sense paraules, només amb silencis. I recupera la paraula per explicar-me com l'Elisabeth Eidenbenz la treu d'aquell infern d'Argelers.
El tercer, és un nen d'Elna, nascut en aquella maternitat d'any 1941, i que vaig conèixer el dia de l'enterrament d'Elisabeth Eidenbenz. Ens havíem conegut una mica tard, quan aquesta història semblava que es tancava amb la mort de la seva alma mater. Però vam parlar molta estona, suficient per entendre que encara quedaven pàgines per escriure...

M'agradaria que entréssiu en el túnel del temps, i entenguéssiu el que era viure allà, aixoplugat de les guerres, i poder mirar per la finestra amb serenor, amb el Canigó tallant l'horitzó, pensant en tot el que havia quedat a l'altra banda...
(edifici Maternitat d'Elna. Fotografia: Cesc Compte)

Per tot plegat, surt aquesta nova edició de La Maternitat d'Elna, revisada i ampliada. Per a tots vosaltres, benvolguts lectors, amb molta il.lusio per seguir compartint aquesta petita gran història.
Espero que us agradi!

La Solidaritat en temps de supervivència

2011-12-19T19:49:00.008+01:00

Ahir, a la Marató de TV3, malgrat la crisi i el moment de penúries econòmiques per a molta gent, va recollir una suma importantíssima de donatius per la causa.
El fet va fer-me recordar una conversa que vaig tenir amb Elisabeth Eidenbenz fa ja uns quants anys, quan tot just començàvem a posar les peces del trencaclosques de la Maternitat d'Elna.
Jo, li explicava un fet, un retall de memòria d'un exiliat, que relatava com havia pogut agafar un tros de pa dins aquell infern d'Argelers. Se'l va menjar d'amagat, sol, en un racó d'aquella platja...
Jo ho explicava a l'Elisabeth, i quasi justificava aquell comportament, el legitimava.
...En temps de crisi, tot s'hi val...quan t'hi va la supervivència s'entén l'egoisme... deia jo.
L'Elisabeth Eidenbenz es va enfadar amb mi. Va dir-me que si pensava així, mai entendria el que era la paraula Solidaritat.
Va explicar-me amb vehemència com havíem d'educar als nostres fills:
... dins la Solidaritat i no en la llei de la Supervivència...aquella en la que tot s'hi val, en la llei del més fort, el que millor s'adapta als canvis, en definitiva, en la llei de Darwin...
Pel contrari, hem de saber educar en la Solidaritat, que serveix per combatre l'egoisme que neix de la supervivència... Va sentenciar.
Jo, l'escoltava sorpresa davant d'aquella reacció tan abrandada del mot Solidaritat.
Va continuar dient-me:
...imaginem que hi ha un naufragi, i les persones afectades han estat educades pels criteris de la supervivència. Aquests s'agafaran amb les dues mans al tauló, enmig del naufragi, i no ajudaran a ningú més que a si mateixos. Aquests, no se'n sortiran.
Per contra, si les persones del naufragi són les educades per el valor de la Solidaritat, aquestes s'agafaran només amb una ma al tauló, i amb l'altra ma, ajudaran a més persones a salvar-se. Aquests se'n sortiran!
Li torno a repetir, la Solidaritat és per combatre l'egoisme que neix de la supervivència.

Va ser tota una lliçó de com portar la teoria dels valors a la pràctica. Ahir, amb la Marató de TV3, va passar el mateix. Ser solidari en temps d'abundància, no té massa mèrit. El que realment ens fa grans és donar quan tot escasseja.

Els temps han canviat des d'aquell exili al camp d'Argelers, però els valors per continuar ajudant són els mateixos, perquè en cada petit trosset de món nostre tenim l'oportunitat de portar-los a la pràctica. Com per exemple, ahir, a la Marató.

Avui, dia 6, tots al SAT per a parlar de la versió teatral de La Maternitat d'Elna

2011-12-06T15:50:00.006+01:00

Avui a les 18,30h es farà la darrera representació de la versió teatral La Maternitat d'Elna.

Encara hi sou a temps per si voleu conèixer un petit tresor convertit en música, teatre, sentiment...
De fet són els ingredients que ha fet servir la companyia Projecte Galilei per dur a terme el tema de la petita història sobre Elisabeth Eidenbenz i la seva tasca a Elna sota la perspectiva teatral. Us ho recomano!

Però avui també té l'al.licient que al final de l'obra, sobre les 20h. farem un col.loqui entre el públic, els actors i dramaturgs de l'obra, i jo mateixa.

Ens encantarà poder parlar amb els espectadors. Que us ha agradat... que no...que trobeu a faltar...que sobra...us ha emocionat?... us ha arribat?

Jo hi serè!
Recordeu, al SAT (Sant Andreu Teatre) carrer Neopàtria, 54 de Sant Andreu.

Ahir va ser un dia llarg, intens...

2011-12-01T10:22:00.010+01:00

Ahir va ser un dia intens i llarg. Pel matí, a primera hora, ja vaig començar a revisar arxius policials per intentar trobar cartes censurades pel règim franquista. El cas és com molts: una dona que té el seu home a França durant la dictadura de Franco, i que no li arriben les seves cartes...perquè el departament de la Secreta intercepta, ja que el remitent d'aquell correu és un comissari polític del PSUC, exiliat a França.
Després, amb la Transició, ella sempre va reclamar aquelles cartes que mai van arribar. Però sembla que algú les va cremar, guardar, arxivar...diuen.
La dona està sola, vídua i a punt de complir els 95 anys. Em confessava dies enrere que voldria tornar a intentar recuperar les cartes, i llegir-les encara que fos amb 70 anys de retard...seria la meva màxima il.lusió en aquest darrer tram de la meva vida...em va dir.
Em va emocionar la seva història, i tot el matí d'ahir rebuscant en arxius, buscant les cartes de la Conxita fins a mitja tarda.

Després em tocava una conferència en el Casal d'Avis de Valldoreix. Tots els presents tenien prou edat per ser coetanis d'aquella guerra i de l'exili, per tant, no els podia explicar res que ja no sabessin. Però malgrat tot, va ser una trobada plena de complicitat i d'afecte.

De seguida cap a Barcelona. Tenia una cita a cegues amb els meus lectors per a compartir un sopar-tertúlia en el restaurant Semproniana de l'Ada Parellada.
Va ser un sopar fantàstic, amb l'Ada d'amfitriona perfecte, cuidant tots els detalls perquè els assistents estiguéssim a gust.
La nit era màgica perquè ens embolcallava una atmosfera distesa, parlant, rient i gaudint del menjar, que... sorpresa, va acabar amb un lingot ...de xocolata daurada!
Durant la tertúlia van sorgir plans, projectes... el més agosarat, anar a buscar l'or de El Setè Camió perquè vam posar damunt la taula noves pistes que va fer obrir els ulls a tots els presents!
Veurem que fem... Si surt be, en tindreu notícies!

I ja de tornada cap a casa, a la matinada, encara quedava un petit regal: parlar amb en Xavier Solà dins el seu programa La Nit dels Ignorants. Havíem quedat per compartir amb tots els ignorants que ens escoltessin, les novetats i els projectes més immediats. Va ser un plaer, com sempre.

Fet i fet, em posava dins el llit passades les 3 de la matinada... però no podia dormir. Havia estat un dia llarg, intens... i vaig aclucar els ulls pensant amb la Conxita i les seves cartes. Les he de trobar.
Avui, més.

Encara queden places per venir a sopar al Semproniana de l'Ada Parellada

2011-11-30T15:03:00.006+01:00

Avui tenim sopar-tertúlia per parlar de El Setè Camió, i desvetllar la sorpresa que ens ha reservat l'Ada Parellada per aquest àpat.
Jo portaré els llibres per als comensals, i moltes ganes en compartir secrets d'aquell or enterrat. En sortirà d'aquest sopar una expedició per conèixer la mina d'en Negrín de la Vajol?
L'Ada, segur que ens deixarà bocabadats amb el que haurà cuinat. Podem especular una mica: ...lingots de xocolata? ...una Dorada?
Ja queda poc per saber-ho.
Tenim comensals confirmats! però encara queden places per completar la llarga taula. Per qui encara no s'hagi animat, i si us ve de gust, truqueu al 934 53 18 20

us espero!

Comparteix taula amb Assumpta Montellà i Ada Parellada

2011-11-27T08:00:00.004+01:00

El restaurant Semproniana acollirà el proper dimecres 30 de novembre a les 21.00
un sopar-tertúlia amb l'Ada Parellada (cuinera i agitadora gastronòmica) i l'Assumpta
Montellà (historiadora).
La iniciativa vol donar l'oportunitat a les persones que ho vulguin (fins a un màxim de
20) de sopar al restaurant Semproniana (www.semproniana.net) un menú especial
preparat per l'equip del Semproniana inspirat en el llibre El setè camió (la història
dels tresors que els dirigents de la II República van intentar salvar de la desfeta).

Compartir taula, doncs, és compartir un àpat però també vivències i aprenentatges. Un
vespre menjant i conversant amb nosaltres sobre literatura, gastronomía, projectes i del que sorgeixi!
Els assistents, a banda del sopar, s'enduran un exemplar de El Setè Camió d'Ara Llibres.

recordeu:

Què: sopar-tertúlia amb Ada Parellada i Assumpta Montellà
Quan: Dimecres 30 de novembre a les 21.00h.
On: Restaurant Semproniana (c/Rosselló, 148 Barcelona) Reserves al 93 453 820
Quant: 43€ (sopar + un exemplar del llibre El Setè Camió)

No a la violència de gènere

2011-11-25T08:07:00.003+01:00

Fa uns mesos, una amiga meva va demanar-me que l'acompanyés a la consulta del seu psicòleg. Desconeixia el motiu del perquè necessitaven la meva presència. Sabia que la meva amiga no tenia una vida fàcil. Separada des de feia anys, havia començat una nova relació que des de fora no semblava massa gratificant, però...
La psicòleg em va anunciar que la meva amiga patia violència de gènere per part de la seva actual parella, i ella no volia parlar-ho amb ningú de la seva família...no ho entendrien...deia ella.
La psicòleg em va demanar si podia acompanyar a la meva amiga per fer la denúncia. Estava en l'etapa que quasi se n'havia sortit, havia reconegut el problema, però li faltava el més difícil, fer el pas final de fer-ho públic, i em demanaven, la meva amiga amb silencis, i la psicòleg amb vehemència, que l'acompanyès a la comissaria dels Mossos.
Vaig quedar aclaparada en veure els efectes de la violència de gènere, en aquest cas més psicològics que físics. No reconeixia aquella dona espantada, muda, amb la mirada perduda.
Explicar aquí i ara com va fluctuar aquella història, seria massa llarg. Només dir-vos que després de moltes etapes d'incertesa, ella va posar la denúncia i se'n va sortir.

Ahir vaig assistir a un acte contra la Violencia de Gènere, a Mollerussa. Hi havia una conferència meva prèvia a l'acte per parlar sobre Elisabeth Eidenbenz, una dona forta. Al final de l'acte, un grup de dones del Pla d'Urgell, van cantar unes cançons per a totes aquestes dones enterrades en vida. Va ser emocionant!!

Per tot plegat, per la meva amiga, i per a tantes dones que encara tenen por, avui m'agradaria fer un clam en contra la violència envers les dones, perquè entenguin que NO ESTAN SOLES.

Voleu venir a sopar amb nosaltres? combinem Història i fogons

2011-11-24T12:18:00.013+01:00

Fotografia Ada Parellada

En el meu darrer post avançava que El Setè Camió tornava a escalfar motors, i us prometia noves notícies.
Doncs be, aquí estem per tornar a reobrir la capsa dels trons i fer un debat sobre les nombroses pistes que m'han arribat aquests darrers anys sobre l'or perdut, robat o enterrat. LLegendes...? mites...? veritats mai ben explicades...? En parlarem en un sopar-tertúlia.

El sopar serà ben especial perquè ens hem confabulat la cuinera Ada Parellada i jo per fer-vos una proposta original, combinant els fogons i la Història.
Volem tenir una cita a cegues amb vosaltres, blocaires, lectors i amics, interessats tant en la Història com en l'Art Culinari, i poder fer un àpat plegats al voltant d'una taula.
No cal dir que el sopar serà cuinat per l'Ada Parellada, i les històries explicades de El Setè Camió van a càrrec meu.

El fil conductor pel sopar serà doncs aquest camió que va perdre una tona de lingots d'or de la República al final de la Guerra Civil, en plena Retirada.
L'enigma està ja servit a taula: On és l'or perdut? i quin menú en sortirà d'aquesta història?

El sopar se celebrarà el dimecres 30 de novembre a les nou del vespre, al restaurant Semproniana (Rosselló, 148. Barcelona).

El menú de 43€ inclourà plats inspirats en El Setè Camió i un exemplar del llibre dedicat.
Cal reserva prèvia al telèfon 93 453 18 20 (places limitades)
Per dubtes o preguntes amontella.c@gmail.com

Un animeu?
Us esperem!

El Setè Camió torna a escalfar motors...

2011-11-22T15:14:00.006+01:00

No puc avançar gran cosa, perquè serà una sorpresa, però El Setè Camió torna a escalfar motors.
De moment unes quantes peces del trencaclosques: una fotografia del vell camió i dos plànols de la mina on està la cambra cuirassada que guardava l'or de la República.
Demà... més.

Avui, dia 16 de novembre: un tastet de La Maternitat d'Elna al teatre

2011-11-16T09:57:00.004+01:00

fotografia N.Pinart

Avui, a les 19h, encetarem una trobada amb els actors de Projecte Galilei, que porten a terme la representació teatral La Maternitat d'Elna.

Serà un acte en que hi haurà una mica de tot: parlaments, col.loqui sobre el tema, una conferència meva, homenatge a la figura d'Elisabeth Eidenbenz, i un tastet de l'obra que torna a entrar en cartellera el proper 18 de novembre.

Us espero al SAT (Sant Andreu Teatre, carrer Neopàtria, 54 Barcelona)

No hi falteu!!

Trobada màgica amb el poeta Machado

2011-11-13T08:15:00.005+01:00

Estàvem davant la tomba del poeta Antonio Machado, en el petit cementiri de Cotlliure. Érem un grup que seguíem les petjades de l'exili republicà.
Feia vent...com quasi sempre passa a la Catalunya Nord, però no especialment fort. Havíem llegit poemes del poeta.

...se le vio caminado entre fusiles, por una calle larga, salir al campo frio, aún con estrellas de la madrugada. Mataron a Federico...

I encara teniem el ressò dels versos a la pell quan una rauxa de vent ha aixecat les pàgines del llibre de poemes i s'ha endut un paper que duia guardat dins el llibre.
Tots hem fet un petit crit, perquè el paper dansava entre els tirabuixons del vent, enlairant-se cel amunt amb un moviment circular, eteri...fins que l'hem perdut de vista.

Tots m'han preguntat amb la mirada: ...era un paper important?
si...i no... era un petit poema d'una amiga, que m'havia demanat deixar-lo a prop de la tomba de Machado.
Però ahir Machado estava impacient, i m'ha agafat el poema del llibre, amb aquell cop de vent...màgic, sublim.

Visites al Castell de Peralada

2011-11-11T01:40:00.010+01:00

Avui "m'he perdut" per Peralada. Tenia ganes de badar per aquell indret tan carregat de històries sobre el Patrimoni Artístic durant la Guerra Civil i el període de La Retirada.
Havia estat al Castell de Peralada per consultar els seus arxius durant la meva recerca pel llibre El Setè Camió, i poc després pel rodatge del documental de TV3 sobre el mateix tema. Però no havia pogut gaudir amb prou temps del seu entorn.
De fet, avui també estava allà per feina. Demà em toca sortida d'exili amb un col.lectiu, i volia fer una ruta alternativa al Castell de Sant Ferran de Figueres, un altre dels punts forts pel tema del Patrimoni Artístic durant la Retirada.
Però Peralada m'atrau molt també. I no li manca Història!
Passejar per fora les muralles del castell de Peralada, m'ha servit per estructurar mentalment el meu discurs de la sortida.

...per aquí entraren els quadres del Prado...allà es veu encara el dentell trencat de la porta perquè no passaven els quadres de mida grossa...allà era la cambra on s'estava el President Azaña...

M'han deixat passejar una mica pels seus esplèndids jardins mentre imaginava com podien ser aquells darrers dies de guerra...fins que el crit d'una cigonya m'ha fet sortir del túnel del temps.
Anirem parlant de Peralada... però de moment us deixo aquesta vista de les seves dues torres, i una altra fotografia de quan el castell era dipòsit dels quadres del Prado en plena guerra civil. Un tema apassionant.

Avui, a Pla del Penedès, parlarem d'Elisabeth Eidenbenz

2011-11-04T12:10:00.004+01:00

La vida d'Elisabeth Eidenbenz, ja és una llegenda i és inspiració per moltes iniciatives de la nostra societat civil.
Un exemple més d'aquesta realitat és la presentació, avui, al Pla del Penedès, del llibre ELISABETH EIDENBENZ, MÉS ENLLÀ DE LA MATERNITAT D'ELNA, organitzada per l'Associació ELNA.
Les dones que conformen aquesta associació, són bones amigues meves que juntes hem compartit anhels i objectius femenins en pro d'una societat més justa i solidària, en tant que la dona tingui un rol visible, quan sovint, des de molts àmbits, és justament el contrari. L'invisibilitat de la dona a vegades és punyent....i en el món acadèmic, també.
Per tot plegat, us espero aquest vespre, a partir de les 19,30h. al Pla del Penedès!!
Parlarem del llibre, i també de les dones i la seva implicació, tant en temps de guerra com en temps de pau.

sortida a la maternitat d'Elna, el dia 12 de novembre del 2011

2011-11-02T14:18:00.007+01:00

Queden poques places per omplir un autocar per fer la sortida d'Exili-la Maternitat d'Elna.
Està programada pel dia 12 de novembre, i tenim previst fer vàries parades, per si hi ha persones de les comarques de Girona interessades.

Les parades són:
1ª Les Franqueses
2ª Granollers
3ª Cardedeu
4ª àrea de servei La Selva autopista A7
5ª àrea de servei La Jonquera.

amb el següent full de ruta:
- 8h.sortida Les Franqueses-Granollers-Cardedeu
- 10h-10,30h parada tècnica a l'àrea de servei de la Jonquera (esmorzar, wc, etc)
- 10,30h-11h desplaçament fins Argelers
- 11,h-12,30h explicació de l'exili republicà a la platja d'Argelers. Visita al monument de l'exili, lectura de cartes d'exiliats anònims. Ofrena floral al petit cementiri dels espanyols, a la platja d'Argelers.
- 12,30-12,45 h desplaçament fins a Cotlliure
- 12,45h-13h. Visita tomba poeta Machado. Lectura dels seus poemes. Explicació de l'exili dels intel.lectuals catalans. Rodoreda, Rovira i Virgili, etc.
- 13h-15h lliure per dinar a Cotlliure
- 15h-15,15h desplaçament fins a la maternitat d'Elna
- 15,15h-17,30h visita guiada per mi a la Maternitat d'Elna. Explicació del funcionament d'aquella casa sota la tutela d'Elisabeth Eidenbenz, en un temps d'entreguerres. Qui era Elisabeth Eidenbenz
- 17,30h-18h. En els jardins de la maternitat d'Elna, tertúlia per a preguntes, dubtes, etc. i posada en comú dels sentiments i de les emocions acumulats durant la sortida.
- 18h.- tornada parant a les àrees de la Jonquera, La Selva, Cardedeu, Granollers i les Franqueses.
- 20h. arribada estimada a Les Franqueses.

Preu: 22€/persona
Qui vulgui fer preguntes, dubtes o apuntar-se, només cal enviar un mail a: amontellà.c@gmail.com

Animeu-vos!!

2011-10-20T08:05:00.001+02:00

Demà, divendres, us espero a Vilanova i la Geltrú. Parlarem de la Maternitat d'Elna i l'Associació ELNA. Un exemple més de com l'esperit d'Elisabeth Eidenbenz s'escampa per la societat civil.

torna la Maternitat d'Elna al teatre

2011-09-28T22:26:00.003+02:00

A partir del 18 de novembre torna l'obra La Maternitat d'Elna als escenaris teatrals.
Per totes aquelles persones que no van poder anar-hi a l'estrena, ara ja poden agafar les entrades per veure-la al SAT (Sant Andreu Teatre).
Pocs dies abans, el dia 16 de novembre, farem un col.loqui amb els actors i jo mateixa.
Us esperem!!

Les dones a les Colònies Tèxtils del Baix Berguedà

2011-09-23T12:07:00.008+02:00

Fa uns mesos vaig acceptar un encàrrec del Consorci del Parc Fluvial del Llobregat per recuperar la memòria de les dones a les Colònies Tèxtils, i utilitzar el material trobat per un nou llibre.
La cronologia havia de ser 1936-1939, en plena Guerra Civil. Les col.lectivitzacions de les fàbriques en l'esclat de la guerra dins l'ambient paternalista de "l'amo" era ja un bon punt d'inici.
Llegint bibliografia del tema, vaig quedar-me amb una frase d'una obrera de la fàbrica de Viladomiu Nou: ...l'amo ho era tot a la nostra vida, però amb l'esclat de la guerra, amb aquella revolució, l'amo va desaparèixer, i ens van fer creure que tots els obrers podríem ser els amos. Aleshores jo em passejava pel jardí de la torre de l'amo, com si fos la mestressa...

Ahir vaig començar a gravar testimonis de dones, la primera amb 100 anys i antiga treballadora de la colònia l'Ametlla de Merola. L'acompanyava la seva germana, i la neboda, no tan grans...però també amb moltes històries en la seva memòria.
Només m'agradaria fer-vos arribar detalls de la conversa:

...la dona no comptava, fins i tot quan es feien els Pastorets de la colònia, el meu pare, disfressat, feia de Mare de Déu, perquè les dones no podíem fer teatru...estava mal vist...

...un dia vaig anar al cafè a menjar unes olives, i em van dir: ho explicarem al teu pare! les dones a la fàbrica i a missa! ...coi, si era bona per anar a treballar, per què no per anar al cafè? però al cafè només hi anaven els homes...

...la meva tieta va començar a treballar a la Colònia a l'edat de 7 anys... s'enfilava sobre la caixa de bitlles per arribar als telers, i treballava de 12 a 12...

...teníem els nostres codis amb signes. Quan s'apropava l'amo féiem un gest amb la ma travessant el pit, com una banda. Si venia l'encarregat, picàvem un puny damunt de l'altre, i si venia el director, ens tocàvem sobre el llavi com si fos un bigoti imaginari...Així vinguessin per on vinguessin , tota la sala de telers estava alerta...

...això dels signes ho teníem molt treballat. Si alguna anava al cine a veure una pel.licula, l'explicava a les altres dones amb signes mentre vigilava els telers...i s'entenia tot!...

...totes les dones que hem treballat a la colònia, tenim l'oïda fumuda, pel soroll dels telers...

...anàvem a l'escola del menage...era una escola per "amas de casa", per saber cuinar, cosir, i ser unes bones esposes i les reines de la llar...ho portaven unes monges...

Després d'aquesta immersió dins les vides femenines a les Colònies Tèxtil, vaig quedar sorpresa amb aquesta "escola del menage"...i vaig voler-ne saber més.
A l'arxiu de la Colònia Cal Pons, hi havia aquest retall de premsa, que explica amb detall i estil literari de l'època, com era l'escola del menage:

...la mujer que trabaja, abandona a veces dos aspectos interesantisimos de la vida humana: el sentimiento cristiano y el sentimiento de hogar...evitar que la mujer se individualice y que se olvide de sus deberes para con su hogar futuro, he aquí la finalidad primordial de la Escuela del Hogar, sita en la Colonia Pons...
...ya que la escuela es para jovenes obreras, los trabajos que en ella se realicen, llevan el sello de la sencillez que no està reñido ni mucho menos con la elegancia y el buen gusto, constituyendo ello una base a que deben ajustarse todas las alumnas a fin de evitar que se crean una carrera de ilusiones incompatible con sus posibilidades econòmicas...
...La enseñanza consta de dos cursos, con lecciones teòricas, como el porte de ama de casa, contabilidad domèstica, alimentación, teoria de cocina, higiene...
...Las lecciones pràcticas son: corte y confección, trabajos de aguja y lenceria, cocina, reposteria, lavado, limpieza y planchado...

Aquest retall de premsa és de l'any 1954. El podeu clikar i llegir sencer.

Veient aquesta realitat, penso que cal ampliar la cronologia de les històries de dones a les Colònies Tèxtils, i no quedar-nos només en els tres anys de la guerra civil. De material, no ens en falta, veient la premsa dels anys cinquanta.

Amb tot, ahir encara em va quedar temps per passejar-me, sola, amb els meus pensaments, per una de les colònies més emblemàtiques, la de l'Ametlla de Merola.
Caminant pels seus carrers deserts, amb les cases totes iguals, custodiades per l'esglèsia i la fàbrica, va venir-me al cap un poema de Miquel Martí Pol, del recull de La Fàbrica.
Diu així:

L'Elionor tenia catorze anys i tres hores quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden enregistrades a la sang per sempre.
Duia trenes encara i deia: "sí, senyor" i "bones tardes".
La gent se l'estimava, l?Elionor, tan tendra, i ella cantava mentre feia córrer l'escombra.
Els anys, però, a dins la fàbrica es dilueixen en l'opaca grisor de les finestres,
i al cap de poc l'Elionor no hauria pas sabut dir d'on li venien les ganes de plorar
ni aquella irreprimible sensació de solitud.
Les dones deien que el que li passava era que es feia gran
i que aquells mals es curaven casant-se i tenint criatures.
L'Elionor, d'acord amb la molt sàvia predicció de les dones,
va créixer, es va casar i va tenir fills.
El gran, que era una noia,
feia tot just tres hores que havia complert els catorze anys quan va posar-se a treballar.
Encara duia trenes i deia: "sí, senyor", i "bones tardes".

un projecte que interessa: les rutes d'exili

2011-09-15T09:15:00.012+02:00

Fa dies vaig penjar a la xarxa un projecte nou: Les Rutes d'Exili.
Són sortides culturals-històriques amb l'exili republicà com a fil conductor. Els temes escollits per començar a passejar per la Història són La Maternitat d'Elna i El Setè Camió.
Aquestes dues històries ens porten fins a Elna i Figueres-La Vajol respectivament, per conèixer de prop els llocs on van succeir els fets històrics.

He rebut molts mails de persones que a títol particular volien fer aquestes sortides, i a totes he explicat que han de ser col.lectius perquè la logística requereix anar en grups mínims de 35 persones.

Són sortides pensades per associacions culturals, associacions de dones, col.lectius com Òmnium, Ateneus, Casals, escoles, etc,

També cal assenyalar que l'edifici de la Maternitat d'Elna restarà tancat per obres i remodelació a partir del gener del 2012 fins l'abril-maig del 2012. Fet que caldrà tenir present per tots aquells col.lectius que tinguin pensat anar-hi.

Si voleu més informació per fer les sortides podeu entrar en el blog : http://rutesculturals.blogspot.com/ o a la meva adreça electrònica: amontella.c@gmail.com

un nou curs

2011-09-12T17:49:00.004+02:00

Avui és la data oficial per començar un nou curs. Enrere queden els dies d'estiu, de vacances, de Festes Majors...
Personalment ha estat per a mi un estiu meravellós, ple de vivències i que m'ha servit per carregar bateries i encarar la feina amb energia renovada.
Comencem a caminar per camins que aviat seran tardorals, amb agendes atapeïdes, però sempre amb ganes de compartir amb vosaltres totes les històries que anirem trobant.
No partim de zero, ans al contrari. Tenim un bagatge que entre tots hem configurat. Les petites Elnes, els seus pares, els lectors, els clubs de lectura sempre tan actius! ...i molts projectes nous.

Anirem desgranant cada passa per caminar plegats. De moment, el divendres vinent, dia 16, us espero a la seu dels Amics del Patrimoni de Calafell. Parlarem d'Elisabeth Eidenbenz dins la seva tasca a la Maternitat d'Elna.

Ha mort en Josep Termes

2011-09-09T14:57:00.005+02:00

...Vaig créixer en un barri obrer servint cigalons i mongetes amb botifarra, tot eren obrers polititzats..., explicava aquest lúcid historiador que no només parlava d'allò que havia viscut des de petit, sinó perquè també ho havia estudiat a fons durant tota la seva trajectòria acadèmica.
Defensava el nostre petit país. En una entrevista deia sense pels a la llengua: ...Tot poble vertebrat amb claredat és una nació i té dret a la sobirania...
No voldria posar aquí tot el seu bagatge professional, i si ho voleu saber podeu clikar aquí.
Jo us voldria parlar de la persona-historiador, que entenia la Història com un tot, que havia de traspassar les barreres acadèmiques per filtrar-se dins la societat de manera transversal.
...tothom té dret a la cultura i no només el món acadèmic, sovint endogàmic...deia.
Josep Termes, fill de pagesos pobres emigrats a Barcelona, va militar al PSUC fins al final del franquisme, quan va donar-se'n de baixa en constatar que ...deixava de ser un partit obrer portat per obrers i hi entraven els nois de casa bona a manar...
Potser per això m'agradava tant, perquè era un històriador que sempre anava contracorrent...
Adéu mestre!

Pregonera de Castellterçol

2011-08-27T17:07:00.005+02:00

Avui, a les 19h, enceto la Festa Major de Castellterçol fent de pregonera. Tot un privilegi i un honor.

Fa temps que ens coneixem amb la gent de Castellterçol. En el seu espai Josep Franch vaig donar una conferència sobre la Maternitat d'Elna, enmig dels quadres negres i grisos del pintor que tan be va reflectir els camps de concentració francesos durant el seu exili republicà.

Des d'aleshores, m'ha quedat sempre un vincle amb la seva gent, i avui em fa moltíssima il.lusió poder compartir amb ells la seva Festa Major.

Malalts d'Història

2011-08-20T11:57:00.009+02:00

Llegint cartes d'exiliats anònims just damunt la ratlla de la frontera, entre La Vajol i Les Illes

Aquests darrers dies de vacances m'han servit per acabar de perfilar un projecte nou i posar-lo ja oficialment a disposició de tots aquells malalts d'Història que volen conèixer els llocs on van succeir els fets més importants de la nostra Història contemporània.
Per començar, he endegat 2 itineraris que conec prou be: la ruta de la Maternitat d'Elna i la de El Setè Camió, ambdues, rutes d'exili dins un marc paisatgistic de l'Alt Empordà i la Catalunya Nord.

Aquesta iniciativa va adreçada bàsicament a col.lectius com IES, Casals Culturals, Ateneus, Associacions, etc. que entenen la importància de saber Història tot trepitjant territori.

Recordo encara la comunió perfecte que hi va haver entre un grup d'estudiants i jo, mentre llegiem cartes d'exiliats anònims, asseguts a la sorra d'Argelers...
Difícilment aquella classe d'Història sobre l'exili hauria arribat tan endins en una aula del seu municipi.
O aquell grup d'Òmnium de Sant Cugat, recorrent el mateix corriol que feia cada dia Juan Negrín per controlar el dipòsit secret de la mina Canta de La Vajol.
I sempre recordaré aquell cercle fet amb les dones de Granollers, amb les nostres mans agafades, plorant, mentre vèiem amagar-se el sol darrere el Canigó, des d'aquella cúpula de l'edifici de la Maternitat d'Elna.
...ploro per totes les dones exiliades i els seus nadons... em deia una d'aquestes dones de Granollers.
A casa guardo un petit flascó amb sorra d'Argelers. Me'l va regalar una àvia, tot dient-me: ...és sorra plena de tristesa...allà hi van morir els meus pares, lluitadors contra el feixisme...i cal recordar-ho.

Per tot plegat, us convido a entrar en un blog nou: http://rutesculturals.blogspot.com/

És un nou camí per fer plegats. M'hi acompanyeu?

vacances

2011-07-30T10:59:00.006+02:00

Ara si que han arribat les vacances, tot i el temps ennuvolat...però aprofitaré per escriure, llegir, cuinar, pescar, i badar...
Oficialment torno l'1 de setembre, i extraoficialment encara em queden 3 presentacions del llibre ELISABETH EIDENBENZ; MÉS ENLLÀ DE LA MATERNITAT D'ELNA, a Fulleda (dia 4), l'Escala (dia 6) i Platja d'Aro (dia 11).

Per tant, amics i amigues, fins la tornada.
I APROFITEU ELS BONS MOMENTS...encara que no surti el sol, perquè sempre podrem trobar un tros de cel blau, segur!!
CARPE DIEM.

Francesc Català Roca : la memòria en imatges

2011-07-25T09:52:00.004+02:00

Estic quasi de vacances, i l'altre dia vaig aprofitar per veure l'excel.lent exposició sobre Francesc Català-Roca i les seves fotografies.
Havia rebut un missatge des del facebook del seu fill, que em feia d'amfitrió per explicar-me el perquè de cada fotografia, tot un luxe!!

Sabia que m'agradaria, però les expectatives van quedar àmpliament superades per aquelles fotografies plenes de vida, moments atrapats en l'espai i el temps, mirades, gestos....i sempre aquell joc fantàstic entre la llum i l'ombra. Genial.

Totes les fotografies em van fascinar, tant les de caire més humanístic, amb un recorregut per la societat dels anys cinquanta i seixanta, com la fotografia d'arquitectura, més desconeguda pel gran públic.

Amb tot em quedo amb una fotografia que potser passarà desapercebuda per la majoria de visitants. Correspon a la sèrie de Conca.
Català-Roca va assabentar-se que Dominguín, el torero, havia organitzat una corrida de toros per impressionar a la que després seria la seva dona, Lucía Bosé. La plaça de braus estava en el poble de Carrascosa del Campo.
Les autoritats del moment van engalanar el poble per l'ocasió. Un munt de banderoles de paper es balancejaven al compas del vent damunt els enfustissats de la improvisada plaça, com si fos un embalat de festa major de poble.
Però Català-Roca va captar la singularitat d'aquelles banderoles. S'anaven alternant les que portaven "el Yugo y las flechas", amb altres que duien l'esvàstica nazi. L'any, segons el peu de fotografia: 1954
Feia ja 9 anys que l'Alemanya nazi havia perdut la guerra, però a Carrascosa del Campo encara quedaven nostàlgics que no oblidaven els seus vells amics.

Francesc Català-Roca va perpetuar la memòria amb les seves fotografies, tal i com ell mateix ho explica en el seu catàleg: ...em vaig adonar que era testimoni de coses que desapareixerien ràpidament, ho pressentia; al cap de cinc anys ja no hauria pogut fer aquestes fotografies...

Segur que no...

en memòria de l'Armonia de el Cogul, una de les protagonistes del llibre PA, CROSTA I MOLLA

2011-07-23T09:46:00.004+02:00

el Cogul

Avui pel matí, a primera hora, una trucada des del petit poble garriguenc de el Cogul, m'anunciava la mort d'una de les padrines del llibre PA, CROSTA I MOLLA, l'Armonia.

La setmana passada la vaig anar a veure, sabia que estava malalta i no volia deixar passar més temps. Volia donar-li un exemplar del llibre en ma.
Mentre recorria el camí per aquella petita carretereta entre Castelldans i el Cogul, recordava a l'Armonia i la seva energia quan la vaig entrevistar la tardor passada, amb aquelles ganes per col.laborar en el llibre, amb una memòria plena de sentiments.
Quan vaig arribar a Cogul, les seves nebodes van avisar-me que havia anat a la perruqueria per poder atendre'm ben pentinada. No volia que la veiés desmillorada.

L'Armonia d'aquesta darrera vegada ja no era aquella padrina de la tardor. Amb tot, va agrair el llibre...encara he arribat a temps per veure'l...em va dir, tot sabent que no li quedava massa camí per fer.

Avui, en memòria seva, us deixo un fragment de la seva vida explicada en el llibre PA, CROSTA I MOLLA.

...aquells bombardeigs...allò ja era el final. Vam tornar al poble i restarem amagats a casa la padrina fins que van entrar els nacionals. Fins al darrer moment hi va haver tiroteigs. Al carrer, estesos, van quedar-hi 5 soldats rojos morts. No ens els deixaren tocar perquè deien que eren rojos.
De moment semblava que tot aniria millor, perquè ja no bombardejaven, i això era molt. Però quan les coses es van normalitzar una mica més, de seguida vam veure les conseqüències d'aquella guerra. Hi havien els guanyadors i els perdedors, que més o menys eren els de sempre, o sigui, els rics els pobres. Els pobres mai guanyen cap guerra, per això fan la revolució.
El meu pare intentava estar be amb tothom, eren temps difícils i de denúncies. Ell era el forner del poble.
Un dia, els que manaven al nou ajuntament van fer-lo cridar per manar-li que a partir d'aleshores faria el pa blanc pels que havien guanyat la guerra, i pels altres, pa negre.
Ell s'hi va negar. Va dir que encara li quedava dignitat, i que o feia pa blanc per a tothom o pa negre per a tothom.
Però no va servir de res perquè van posar un altre forner i ell es va quedar sense feina. I a partir d'aleshores, a treballar en el que es trobava, agafant olives, ametlles...al tros...

Armonia, padrina, descansa en pau.

ELNA (Eduquem La Nostra Estima)

2011-07-21T23:05:00.002+02:00

Fa pocs dies va arribar-me un mail d'unes dones de Sitges que havien creat una associació amb el nom d'ELNA.
Pensava que seria un grup de dones amb activitats de gènere, o d'alletament matern, o relacionada amb la recuperació de la memòria històrica envers les dones inspirada en la història de la Maternitat d'Elna.

Però no, i em va sorprendre aquesta iniciativa, ja que les sigles d'ELNA corresponen al projecte: Eduquem La Nostra Estima, amb l'objectiu de treballar les emocions i la creativitat amb els infants, amb especial atenció amb infants en risc d'exclusió.

Una vegada més es posa de manifest les diverses lectures que provoca la història de la Maternitat d'Elna adaptada a les nostres vides.

Aquest és un llegat més dels que ens va deixar Elisabeth Eidenbenz. I anem sumant, sumant, sumant...

homenatge a les padrines de PA, CROSTA MOLLA

2011-07-02T08:03:00.004+02:00

Avui, dia 2 de juliol, al Centre Cívic de la Granadella, fem un homenatge a totes les padrines que van ajudar-me per escriure el llibre PA, CROSTA I MOLLA.
Elles estan una mica desorientades perquè de sobte s'han convertit en protagonistes de la Història. ...a mi mai m'han preguntat que penso...deia una padrina quan preparàvem el llibre.
Segurament ja hem fet tard per a moltes dones que ens han deixat i que mai van poder parlar, expressar el que pensaven per partida doble: perquè eren dones i del bàndol vençut. Per això és important fer actes com el d'avui, per donar veu a tanta gent injustament silenciada.
Les padrines de PA CROSTA I MOLLA volen fer sentir la seva veu, i nosaltres amb il.lusió i emoció continguda, les escoltarem.

Avui a la Granadella. El dia 4 a El Soleràs. I el dia 7 a Juncosa.

avui a Cassà de la Selva, una presentació molt especial: Elisabeth Eidenbenz + El Tercer Home

2011-07-01T10:34:00.006+02:00

Els qui ja han llegit la biografia d'Elisabeth Eidenbenz, saben com la Viena de 1945 va marcar la seva vida. I quan ho explica fa referència a la pel-lícula de Carol Reed, El Tercer Home, que tan be reflecteix aquella Viena de postguerra, ocupada per les quatre potències, enmig de la gana, del mercat negre, de la misèria i el fantasma de la guerra freda, i que la mateixa Elisabeth Eidenbenz va viure en pròpia pell.
És per això que els amics de Cassà de la Selva, també amants del bon cinema, han volgut combinar els dos temes, fent un passi previ de la pel-licula El tercer Home, abans de la presentació de la Biografia d'Elisabeth Eidenbenz.
La pel-lícula comença a les 19,30h, i la presentació a les 21h. Tot a la Sala Galà de Cassà de la Selva.
Per aquells cinèfils que us agradi aquesta combinació, esteu convidats!!

avui, dia 30, a Terrassa

2011-06-30T07:31:00.003+02:00

Amb Betsabé Garcia, autora de Juguen Dames, i Laura de Andrés, autora de El Preu de la Fam, i jo mateixa amb el llibre Elisabeth Eidenbenz, fem una taula rodona per debatre i explicar: com apropar la Història a tothom i fer-la molt més amena i propera a tots nosaltres.

Us eperem

Dia: dijous 30 de juny
Hora: 19 h
Lloc: Llibreria Abacus Terrassa
Adreça: Font Vella, 72-78 Terrassa

divertimento 2º d'estiu

2011-06-28T16:59:00.003+02:00

En el post anterior plantejava una pregunta sobre el Setè Camió, com a concurs casolà...i no se si era massa fàcil o els lectors saben molt de camions perduts carregats d'or.
Dues persones, en Ramon i la Núria han contestat correctament i ja tenen el seu premi, però m'agrada l'interès despertat i proposo una segona part, una mica més difícil... Ara 3 preguntes:

- qui era el Ministre d'Hisenda en la darrera etapa de la II República, i que vivia a la mateixa mina Canta de La Vajol?

- quin dia es va cel.lebrar la darrera sessió de Corts espanyoles abans de l'exili, i a on?

- qui conduïa el darrer camió i per on va creuar la frontera?

Qui encerti primer les tres preguntes, tindrà un exemplar de El Setè Camió.

un divertimento d'estiu

2011-06-28T15:13:00.004+02:00

Aprofitant que ja s'apropen les vacances, que podrem llegir...us proposo una mena de joc, un concurs casolà.
Qui conegui la resposta a un enigma de el Setè Camió, tindrà un exemplar del llibre, per poder-lo llegir aquest estiu.
La pregunta és:

Quants camions que duien quadres del Prado i altres objectes del Patrimoni Artístic van traspassar la frontera la primera setmana de febrer de 1939?

El llibre de El Setè Camió serà enviat a la primera persona que encerti la resposta, a través de Comentaris.

la Nit de Sant Joan

2011-06-23T12:23:00.006+02:00

Per avui, nit de Sant Joan, només un petit poema de Miquel Martí i Pol, que a mi m'agrada molt perquè et permet "veure" el que descriu. I també perquè les meves particulars nits de Sant Joan s'hi assemblen tant... Bona revetlla!!

Els vailets que a l’estiu,

roben la fruita dels horts

i els altres, els que no la roben,

i fins aquells petits monstres

que durant llargues tardes xafogoses

aprenen les lliçons d’història;

tots plegats

i llurs mares i germanes

i les nenes del veïnat

de menys de catorze anys

i algun home escadusser

que diu que estima la família,

però que, en realitat,

no té deu rals per prendre’s un cafè;

tots plegats, repeteixo,

criden desassenyadament

i riuen i s’empaiten

i encenen, incansables,

mants coets i petards

a l’entorn d’un foc de llenya verda,

mànecs d’escombra

i qualque resta de cadira vella.

La Història a l'abast de tothom

2011-06-21T11:20:00.008+02:00

Sóc una defensora de la història divulgativa, perquè la gent del carrer conegui la seva pròpia història, que reconegui un passat comú que ens pertany a tots.
Per això em ve molt de gust convidar-vos, juntament amb Betsabé Garcia, filòloga hispànica i autora de Juguen Dames, i Laura de Andrés, periodista i autora de El Preu de la Fam, a una taula rodona per debatre i explicar com apropar la Història a tothom i fer-la molt més amena i propera a tots nosaltres.

No hi falteu, perquè la vostra participació enriquirà més el debat.

Dia: dijous 30 de juny
Hora: 19 h
Lloc: Llibreria Abacus Terrassa
Adreça: Font Vella, 72-78 Terrassa

avui, 20 de juny, a les 19h. Biblioteca El Carmel Juan Marsè

2011-06-20T12:22:00.003+02:00

Avui ens podem trobar a la Biblioteca de El Carmel-Juan Marsé, per a parlar sobre la Maternitat d'Elna i la seva fundadora, Elisabeth Eidenbenz.
Compartirem les preguntes, les reflexions i altres sentiments dels components del club de lectura i els alumnes de l'escola de Formació d'Adults que han llegit LA MATERNITAT D'ELNA.
Us espero

El nou llibre PA, CROSTA I MOLLA

2011-06-16T23:22:00.006+02:00

Per Sant Jordi va sortir publicat el meu llibre PA, CROSTA I MOLLA.
Va ser una novetat editorial una mica eclipsada per tot el tema de la Maternitat d'Elna, i la recent publicada biografia d'Elisabeth Eidenbenz que va acaparar tota l'atenció dels lectors.
Per contra, PA, CROSTA I MOLLA, va quedar molt relegat el seu interès a la comarca de Les Garrigues, on passa tota l'acció.
Ara però, amb més calma, si que us voldria fer cinc cèntims d'aquest llibre, petit, però intens, on sovint et quedes amb el cor glaçat i l'ànima sotregada quan escoltes aquelles històries de dones, que et fan entrar en el seu particular túnel del temps i t'arrosseguen amb el seu record pel paisatge garriguenc sota les bombes.

Fins fa poc, el llibre només es trobava a Les Garrigues, però ara ja el podeu trobar a totes les llibreries del país.

Perquè us agafin ganes de llegir-lo, us avanço un tast:

El pas del temps fa perdre la memòria però els fets de la guerra, no s'obliden, no.... Així comença el seu relat una dona de la comarca de Les Garrigues quan pregunto sobre el seu passat, els seus records, les seves vivències...
Escriure sobre el passat i la nostra memòria és absolutament necessari per a no repetir els errors d'un temps que van provocar una guerra civil. Però encara és més imprescindible reescriure la història des d'una perspectiva diferent si volem fer un llibre sobre la història de les dones, sempre injustament silenciades només pel fet de ser la versió femenina d'un temps.
Per això, no n'hi ha prou en recuperar el passat sinó fem també un exercici d'enfocament diferent en mirar aquest passat, i més si parlem d'un tema tan masculí com és la guerra.
Ancestralment l'home és el guerrer que conquereix territoris i poder, mentre que la dona és de la cultura recol·lectora, qui té cura del poblat, dels fills, dels vells...i així durant segles i segles.
Aquest patró cultural ha servit des de sempre per a fer uns clixés inamovibles a l'hora d'analitzar tot el que ens ha precedit, sempre en detriment de la dona, el sexe dèbil...
Però si movem les variables de manera diferent a l'estandarditzada i col·loquem el focus d'atenció en la perspectiva femenina, sorgeixen altres reflexions, altres preguntes i altres resultats.
No és la meva intenció fer un llibre reivindicatiu sobre el feminisme actiu, però si que calen models de recerca històrica pensats per a dones o per completar de manera correcta tot el segment de la societat en matèries d'investigació, perquè fins ara, a excepció de casos molt concrets, la història de la humanitat sempre l'han escrita els homes, mai l'escriuen les dones, tot i que elles són el puntal d'aquesta humanitat des de fa segles i segles.
...és la primera vegada que algú em pregunta, que algú m'escolta, que algú dóna valor al que dic...em diu la Pilar d'Arbeca.
...padrina fes això, padrina fes allò, padrina fes el sopar... sempre la mateixa cantarella. Per un dia que em venen a veure per poder parlar, doncs avui us esperareu pel sopar! que jo tinc feina per a recordar... Per què només les dones volem recordar? Per què només les dones guardem dins nostre aquella mirada, aquell gest...?Per què les dones som tan diferents...? em pregunta la Maria de Cervià amb una comunicació de gran complicitat, mentre gravem la nostra conversa a la cuina de casa seva....vols quedar-te a sopar? Faré abadejo estallat. No saps el que és abadejo estallat? Mare meva...doncs, bacallà! Si vols saber la nostra història has de saber també les nostres paraules...
A la cuina de la Maria aprenc que la dona no estava per guerres, prou feina va tenir per subsistir en el seu dia a dia, però vol ser escoltada. I si li ha tocat viure enmig d'una guerra, explica com va aprendre ràpidament a relativitzar els problemes genèrics per fer-los quotidians i buscar solucions.
Si volem recuperar un passat de dones dins un conflicte bèl·lic, no valen els mecanismes de recerca tradicionals. Has de canviar de registre, has de fer preguntes diferents... què sent, què pensa, què fa....durant la guerra. Quan perd l'esperança i quan la recupera...Quan plora en silenci i quan calla mentre dins seu crida desesperadament. Quant dura un dol i quant un patiment...
I aleshores palpes aquells anys com si hi fossis, i els morts, que tornen, perquè el record es transforma en imatges, en paraules, o en paraules mig dites, o en silencis...
Has de rebuscar en el passat amb mirada de dona, t'has de identificar amb la seva vivència i posar-te a la seva pell per entendre la complexitat de les seves respostes, perquè sovint són irracionals i estan amarades de sentiments amb tots els seus matisos, amb totes les seves contradiccions ...sentia les bombes, tenia por, però jo em quedava al llit, esperant, per veure si tot s'acabava...
Quan una dona et dóna aquesta resposta, tan rica en gradacions, estàs en el camí correcte per recuperar el seu passat.
Tot plegat és el perquè d'aquest llibre, per donar veu a totes les dones que volen parlar d'aquella guerra, que volen compartir amb les noves generacions el seu drama soterrat dins una amnèsia voluntària, per a no recordar...com diuen una i altra vegada, però que entenen que cal desenterrar, no per reobrir ferides sinó per arribar a una conciliació entre el passat i el present.
...Si aquest mal tràngol que m'ha fet passar vostè, recordant tots aqueixos bombardejos, ha de servir perquè la meva neta aprengui, doncs engegui el botonet de la seua maquineta i escrigui...
Aquesta frase és de la Leonor, una padrina de Castelldans, i fent-li cas, comencem aquest llibre parlant de dones de Les Garrigues, una terra plena de contrallums on els ametllers i les oliveres guarden dins els seus relleus les històries mai ben explicades d'una guerra civil.

El llegat d'Elisabeth Eidenbenz: les petites Elnes

2011-06-13T12:26:00.015+02:00

fotografia familia Homedes

Ahir, dia 12 de juny, Elisabeth Eidenbenz hauria complert 98 anys. Tots esperàvem aquesta data per cel.lebrar plegats el seu aniversari. Amb la gran família d'Elna havíem preparat tot un seguit d'actes per felicitar-la en la distància...que si globus, que si gegants, que si castellers...
Al final no va poder ser. L'Elisabeth se'ns en va anar uns dies abans...però malgrat tot les petites Elnes van mantenir el seu compromís en mostrar que són el seu llegat.
Anaven arribant a la Maternitat d'Elna, contentes, rialleres, alienes al dolor de l'absència, que ahir es notava més que mai.
Vaig intentar guardar una certa distància per copsar millor l'escena: uns nens que corrien amunt i avall, rient, jugant...com aquells nens de l'exili de l'any 1939, aixoplugats sota la tutela d'Elisabeth que va fer-los recuperar el seu somriure.
El Batlle d'Elna, emocionat, a penes va poder llegir el seu discurs de comiat per aquesta gran dona. Em va commoure quan va dir: ...perdoneu el meu català escàs de vocabulari i això farà que a vegades les paraules no em surtin be...o potser serà l'emoció...
Tan de bo tinguéssim un batlle com ell a les terres dels catalans del sud, com diu ell. Que lluita pel que creu, encara que no sigui políticament correcte.
I entremig flaixos d' històries menudes, de gent anònima, que van creuant-se en el temps i en l'espai de manera transversal, com l'Elna d'Arenys de Mar, la més petita, només 2 mesos, que la seva mare alletava asseguda en una cadira...un gest que va recordar-me a altres mares d'Elna, que també alletaven allà mateix fa més de 70 anys.
Contrastaven les cares entremaliades de les petites Elnes, amb les Elnes ja adolescents...posant distància en el posat, però orgulloses de ser-ne part de la història.
I els pares, tots defensors d'uns valors que ens uneix i que junts hem format una gran família, un petit exèrcit de la pau i de la solidaritat. Així m'ho deien: ...que hem de fer per organitzar actes?...que cal fer per ajudar al batlle per mantenir aquesta flama d'Elna? ...això d'avui no ho podem malmetre...
Una mare d'una Elna em va dir: ...quan necessitis ajuda per fer coses, només has de xiular i venim tots!
Un pare de Badalona reflexionava com el discurs de l'Elisabeth, en que defensa la igualtat de tots, podia haver-se llegit en la constitució del seu nou ajuntament, on onegen banderes xenòfobes per aconseguir un mesquí redit polític.

Però d'aquest cabdal d'imatges i pensaments de la meva memòria, em quedaria amb un moment. Una abraçada intensa d'una mare d'una Elna, l'Esperança, que va perdre la seva mare la mateixa setmana que l'Elisabeth ens deixava. Em deia entre plors continguts:...allà dalt segur que es trobaran i veuran això...mira, mira...tantes Elnes...tantes Elnes...

programa del dia 12 de juny de 2011, trobada d'Elnes a Elna

2011-06-07T09:02:00.003+02:00

TERCERA TROBADA DE LES PETITES ELNA
Programa

Diumenge, 12 de juny de 2011, a les 16 h – Maternitat Suïssa d’Elna – Castell d’en Bardou

15.30 h Arribada de les famílies i autoritats

16.00 h Parlaments
Sr. Nicolas Garcia, Alcalde d’Elna
Sr. Joan Auladell, Director General de Relacions Institucionals i amb el Parlament de la Generalitat de Catalunya.

17.00 h Presentació del regal ofert a les petites “Elna” pel Sr. Jaume Gubianas (artista i autor de la il·lustració).
Entrega per l’alcalde d’Elna, altres autoritats i membres de l’associació D.A.M.E. del regal des del pòdium.

17.30 h Tallers d’escriptura
L’ajuntament d’Elna proporcionarà a cada petita Elna una postal per poder escriure o dibuixar un missatge “de comiat” o “d’agraïment” dedicat a Elisabeth Eidenbenz, o bé de lliure expressió respecte al que representa Elisabeth fent de totes les “petites Elna” les missatgeres de l’Esperança. Aquets missatges seran recollits i trobaran llur ubicació en la Maternitat.

18.30 h Homenatge a Elisabeth Eidenbenz a càrrec de les personalitats i institucions presents amb la participació d’Assumpta Montellà

Signatura del Conveni de col·laboració establert en el marc de la Xarxa d’Espais del Memorial Democràtic entre la Generalitat de Catalunya i la vila d’Elna; aquest conveni permet la integració del municipi i de la Maternitat en la xarxa.

Fins diumenge!!!

Trobada d'Elnes, el dia 12 de juny de 2011

2011-05-30T19:54:00.004+02:00

Aquests darrers dies tots hem sentit la mort d'Elisabeth Eidenbenz, el pal de paller d'una història que ens ha emocionat: la Maternitat d'Elna.
Malgrat tot, des de l'alcaldia d'Elna volen mantenir la convocatòria de la trobada d'Elnes, tal i com estava programada, pel dia 12 de juny, en el mateix edifici de la maternitat.
L'horari de la trobada serà a partir de les 16h, començant amb uns parlaments per honorar la memòria d'Elisabeth Eidenbenz, i continuant amb diverses activitats per la mainada.
Ens hauria agradat molt haver pogut conservar el caràcter lúdic i festiu de la trobada, tal i com inicialment estava previst, però davant de les circumstàncies, l'acte serà orientat dins una línia d'homenatge.
Amb tot, pensem que també podrem gaudir plegats d'una tarda que servirà per enfortir els llaços entre les persones que ja formen part d'aquesta història.
En cas de mal temps, la trobada es faria a la sala de festes de l'ajuntament d'Elna.
Per a més informació, podeu trucar a: 0033 468378371
o enviar un mail a: transcat@ville-elne.com

us espero a tots el dia 12!!

reaccions a la mort d'Elisabeth Eidenbenz

2011-05-29T11:00:00.004+02:00

Moltes persones m'han demanat saber on està enterrada Elisabeth Eidenbenz per poder anar-hi i fer el seu comiat particular.
L'església i el seu petit cementiri (fotografia) correspon a l'adreça:

Alte Kirche Witikon
Berghaldenstrasse
8053 Zuric

Està a les afores de Zuric i cal arribar-hi en cotxe.

Així mateix, també voldria rectificar una afirmació que vaig fer inicialment en el meu post d'ahir, on deia que havia trobat a faltar un representant del govern de la Generalitat.
Sortosament estava equivocada, perquè si que hi va haver representació del govern català.
El senyor Joan Auladell, Director General de Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya acompanyava al cònsol espanyol, i que jo vaig malinterpretar com una persona més del seu seguici personal. La seva discreció en l'acte va contribuir en la meva percepció d'una absència institucional catalana.

Altres formacions polítiques del nostre país, m'han fet arribar un missatge de condol, com la del grup parlamentari SI, a través del bon amic Toni Strubell, que van fer cap fins a Elna, on deixaren unes flors en memòria d'Elisabeth Eidenbenz.

A tots ells, moltes gràcies.

el darrer comiat a Elisabeth Eidenbenz

2011-05-28T04:32:00.014+02:00

Sota una pluja fina vaig acomiadar-me d'Elisabeth Eidenbenz poc abans que comencés el funeral.
No em va sorprendre gens la seva tomba, una senzilla creu de fusta amb el seu nom gravat i res més. Austera com ella, fidel al seu estil fins el darrer moment.
Vaig tenir temps per deixar-li una rosa vermella que duia des de Cardedeu, i un munt de notes de condol que havia rebut aquests darrers dies de gent anònima, via mail.
De fons, sonava Bach...el músic de l'església assajava per la cerimònia.
De mica en mica va arribar la gent, poc més d'una vintena, no més...El batlle d'Elna amb uns quants "nens" de la senyoreta Isabel. En Roberto, la Cèlia, en Raul, en Guy, en Tristan...i els quatre nebots d'Elisabeth. L'escàs seguici el tancava el cònsol d'Espanya, com a representant del govern espanyol, el Director General de Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya el Sr. Joan Auladell, la majordoma de l'església i el jardiner del petit cementiri.
Mentre el pastor protestant anava recitant una lletania en alemany, pensava en com seria un funeral de l'Elisabeth a casa nostra. De ben segur que hauríem omplert qualsevol església a vessar de gent...i allà a Zuric, poc més d'una vintena...
El batlle d'Elna i en Guy, un "nen" de la maternitat d'Elna, van posar la nota emotiva quan llegiren un petit discurs en francès, on enumeraven tot el que havia fet aquesta gran dona, i que compensava la fredor germànica de la cerimònia.
Les notes de Bach, sortides del violí del músic, van ser la cloenda d'un comiat molt especial, molt a la mida d'Elisabeth Eidenbenz, com sempre... sortint per la porta del darrera, sense fer soroll, amb poca gent per acomiadar-la... poc més d'una vintena.

Elisabeth Eidenbenz sempre amb nosaltres

2011-05-25T10:00:00.007+02:00

He volgut posar aquesta fotografia de l'estació del poble de Rekawinkel (Àustris) on l'Elisabeth va passar els anys més feliços de la seva vida, amb la companyia de la seva amiga de l'ànima, Yetti.
Elles m'explicaven com molts dies anaven fins aquesta menuda andana de l'estació de tren de Rekawinkel per anar a Viena.
És una petita estació que jo també vaig conèixer perquè arran del documental de TV3, amb la productora ENUNAI sobre la Maternitat d'Elna, havia una seqüència de trens i jo "baixava a Rekawinkel".
Però no vam tenir en compte que en aquell petit poblet passa un tren cada tres hores... amb un rètols d'horaris en alemany (no enteníem res...) que ens feia dubtar per planejar un esquema de rodatge.
Total, vam decidir que esperaríem el primer tren, i podeu imaginar que vaig tenir temps per conèixer tots els racons d'aquella estació.
L'Elisabeth i la Yetti reien quan els hi explicàvem a la tarda la nostra aventura de l'estació, tan diferent de les estacions del món modern, amb un ritme frenètic, comparada amb aquella andana de Rekawinkel...

Avui m'ha vingut al cap el record, pensant que l'Elisabeth agafa el seu darrer tren, i que m'agradaria evocar-ho imaginant que s'espera a l'andana del seu estimat Rekawinkel, sense presses, com tantes vegades...

Demà marxo cap a Zuric per l'enterrament, sabent que m'emporto molts missatges de tantíssima gent, que m'han arribat d'una manera o altra, i que d'alguna forma no vaig sola en aquest darrer comiat.

A tots, moltes gràcies.

ha mort Elisabeth Eidenbenz

2011-05-23T20:37:00.014+02:00

Elisabeth Eidenbenz i Maria Garcia (una mare d'Elna), juntes a l'any 1940 i en una retrobada setanta anys més tard.

Conèixer a Elisabeth Eidenbenz ha estat un punt d'inflexió en la meva vida, tant des de l'àmbit professional com personal.
Lluny queda aquella primera trobada a Rekawinkel (Àustria), on totes dues en la seva petita sala d'estar, repassàvem les fotografíes de la Maternitat d'Elna...l'etapa més important de la meva vida...va dir-me.
Avui, si miro enrere, sembla com si no fos possible la seva absència, ben al contrari. Noto la seva proximitat més que mai.

Aquesta tarda, quan m'ha arribat la notícia de la seva mort, he tancat el mòbil i m'he replegat a casa meva, he obert la meva particular "capsa de sabates" on guardo les seves cartes, i m'he posat a rellegir-les.
...usted tiene que avisar-me cuando venga para que yo pueda preparar nuestro encuentro...Yetti pasarà a buscarla...en su borrador hay errores ya que nuestra primera maternidad fue en Bruillà i no en Elne...me gusta su notícia de las pequeñas con el nombre de Elna...usted me enseñó como se hace la Ñ y la Ç en mi ordenador pero no me acuerdo donde ponia el dedo de la mano izquierda...estoy en Zuric i Yetti en Austria, despues de 60 años junto a Yetti estamos separadas, nos telefoneamos cada dia pero no es lo mismo...tengo una habitación con mis muebles, cuadros y libros y cosas de Rekawinkel... acuerdese de nombrar a Maurice Dubois i Ruddi Olgiatti i a Trudie i a Karl en su nuevo libro, sin ellos nada se podria haber hecho...su hija ¿sigue tocando la flauta?...la música es importante...

Mentre llegeixo i escric aquest post, estic escoltant Bach, la Suite nº1, la seva preferida...i poquet a poquet he deixat d'escriure perquè avui no em surten les paraules.
Millor escoltar música, perquè com deia l'Elisabeth, la música és un llenguatge universal, no li calen paraules i ens transporta les emocions i els sentiments...

Bach avui em fa companyia en un dia trist, però també em reconforta perquè poques vides han estat tan plenes de sentiments i valors com la de l'Elisabeth Eidenbenz, i el seu llegat s'ha quedat amb nosaltres.
Pot haver un final més bell que aquest?

sortides a la Maternitat d'Elna

2011-04-27T09:27:00.009+02:00

Cada vegada són més els grups i col.lectius que volen anar a la Maternitat d'Elna per conèixer de prop el lloc on van viure plàcidament 597 nadons malgrat les guerres.
Aquestes fotografies corresponen a un grup d'Òdena.

records de Sant Jordi

2011-04-26T12:00:00.005+02:00

Sant Jordi 2011 ja és història, però encara queden records d'un dia inoblidable, on els lectors, sovint anònims, s'apropen i veus les seves mirades, les seves reaccions...i aleshores es tanca el cercle entre escriptor i lector, donant sentit a l'esforç d'escriure.
Aquest post és per a tots els lectors anònims, que de manera discreta, comparteixen amb mi la màgia de la paraula escrita.
Moltes, moltes gràcies.

avui: Sant Jordi 2011

2011-04-23T06:58:00.003+02:00

Bona diada de Sant Jordi!!
per tots els lectors i amics que vulguin acompanyar-me, podem trobar-nos a:
-17h a la llibreria Bertrand
-18h a El Corte Ingles Diagonal
-19h a la llibreria Catalònia

Sant Jordi 2011

2011-04-22T18:04:00.006+02:00

Ja fa dies que estic anant amunt i avall signant llibres, perquè aquest any Sant Jordi és tota la setmana.
Però avui tenia una cita important a Les Garrigues, que era presentar el nou llibre PA, CROSTA I MOLLA.
És un recull de 13 vides de padrines que van viure la Guerra civil amb mirada de dona, sempre arran de terra, a la rereguarda, entomant les bombes que plovien del cel.
La presentació s'ha fet a l'ESPAI MACIÀ de Les Borges Blanques, enmig de molta expectació i acompanyada de dues padrines, la Leonor de Castelldans i la Maria de Cervià.
També ha vingut l'Alexandra, una noia de 17 anys, estudiant de l'IES de Les Borges, que sempre m'ha acompanyat en aquest exercici de recollida de memòria oral.
Per tant, PA, CROSTA I MOLLA, és un llibre que mira al passat, des del present però amb una clara intenció de traspassar-lo a les noves generacins de la ma de l'Alexandra, que és qui clou el llibre. Ella ha escrit el darrer capítol amb les seves valoracions personals.
Pel pròleg hem gaudit d'un privilegi, doncs el signa l'Isabel-Clara Simó. I l'epíleg és del millor historiador de la comarca, en Josep Rubió i Sobrepere.
Més no es pot demanar!

El primer dia ja s'han acabat tots els exemplars a Les Borges Blanques, però demà, dia 23, continuarem presentant-lo a les 11h. al municipi de Fulleda, i a les 12,30h. a Tarrés. I diumenge, dia 24, a les 12,30h. a Cervià de les Garrigues.

Us deixo unes fotografies de l'acte d'avui i de la portada del llibre, que ben aviat arribarà a totes les llibreries de Catalunya.

I perquè el dia de Sant Jordi sigui complert, demà, venint de Les Garrigues, em toca signar a Barcelona.
- 17h a la llibreria Bertrand
- 18h al Corte Ingles Diagonal
- 19h a la llibreria Catalonia

Ufff....però també quina il.lusió!!
Us espero

2 rutes d'exili: La Maternitat d'Elna i El Setè Camió

2011-03-31T12:24:00.012+02:00

Llegint el llibre La Maternitat d'Elna, t'entren ganes de conèixer el lloc, l'edifici, però abans, qui més qui menys s'arriba fins la platja d'Argelers, recordant els milers d'exiliats tancats rere les filferrades.

Normalment són persones que van tenir els avis o els pares, tancats a Argelers, i aquella passejada conté una catarsi emocional, convertint-se en un homenatge a la seva memòria.
A 15 kms. escassos s’arriba fins a Elna per visitar l'edifici de la Maternitat d'Elna, avui convertit en museu.

Desprès de la tristesa d'Argelers, l'espai de la Maternitat, reconforta. La casa és molt especial, lluminosa i encara plena d'energia positiva. En paraules de la mateixa Elisabeth Eidenbenz, va ser una illa de pau enmig d'un oceà de destrucció.

L'edifici, d'una bellesa austera emmarcat dins el paisatge d'Elna, amb el Canigó present des de totes les seves finestres, té una dimensió màgica, i les seves parets encara guarden el so del riure dels infants que van ser feliços en aquell casalot malgrat la guerra.

En la ruta de El Setè Camió, les emocions són radicalment diferents però no per això menys intenses. En La Maternitat d'Elna parlem de solidaritat, de pacifisme, de generositat... i en El Setè Camió desvetllem les baixes passions del gènere humà.
El robatori de l'or, la guerra, la traïdoria, la cobdícia... tot entra dins aquesta història que explica com un darrer camió, a les acaballes de la guerra va perdre la seva càrrega, una tona d'or, pels camins de La Vajol, tocant frontera. Seguir les rastres d’aquest camió és el fil conductor de la sortida.

Però abans la ruta comença al Castell de Sant Ferran de Figueres, la fortalesa militar més gran d'Europa i antiga presó del colpista Tejero
En aquell castell es va celebrar la darrer sessió de Corts espanyoles abans de marxar a l'exili, i també es poden visitar les antigues cavallerisses on es guardaven els quadres del Prado.En el seu pati d'armes es signaria l'acord de Figueres, el febrer de 1939, importantíssim per salvar tota la pinacoteca del Prado.

Tot resseguint els camins d'exili, s'arriba fins a La Vajol, on trobarem la masia de Can Barris. Allà s'hi allotjava el President Azaña. A només 300 mt. trobarem la Mina Canta o d'en Negrín, un dipòsit secret on es guardaren també quadres del Prado i lingots d'or de la República.
D'aquesta mina arrenca el mite del Setè Camió. Seguir les pistes del camió i el seu or perdut, robat o enterrat... encara aixeca passions.
La sortida finalitza al Coll de Lli, pas per on va creuar la frontera el President Companys cap a l’exili. Allà, damunt la ratlla de França, es recorda al President de la Generalitat afusellat amb unes lectures i el Cant dels Segadors.

Us animeu a trepitjar Història coneixent el territori?
per a qui vulgui més informació: amontella.c@gmail.com
grups mínim de 35 persones

homenatge a Elisabeth Eidenbenz... i moltes coses més

2011-03-28T11:53:00.008+02:00

FOTO FAMÍLIA HOMEDES

El passat dissabte, dia 26 de març, es va fer l'acte d'homenatge a Elisabeth Eidenbenz, a la Biblioteca de la Sagrada Família de Barcelona.
De fet, també s'aprofitava la trobada per presentar el meu llibre ELISABETH EIDENBENZ, MÉS ENLLA DE LA MATERNITAT D'ELNA, i retrobar-nos amb les petites Elnes que volguessin acompanyar-nos.
L'acte va ser emotiu, perquè tots vam notar l'esperit de la mateixa Elisabeth, que ens unia sota una mateixa idea: fer un món més just, més solidari i més pacífic.
També ens acompanyaren el batlle d'Elna, En Nicolàs Garcia, i "nens" nascuts a la Maternitat d'Elna la dècada dels anys 40.

Potser perquè sumàvem moltes emocions, i ens trobarem diferents generacions, va sorgir de manera espontània crear una associació, per anar una mica més enllà dels llibres llegits, per fer més coses que les trobades anuals de les Elnes...

El batlle d'Elna ens va explicar com a la Catalunya Nord s'ha format un col.lectiu, DAME (Descendents i Amics de la Maternitat d'Elna) que treballen per recuperar l'edifici, ara de titularitat municipal, per transformar-lo en un espai de memòria i sobretot per ser un lloc d'acollida per a nens i mares sense recursos.
El nom de DAME està inspirat per la "Gran Dame" que és l'Elisabeth Eidenbenz.
El batlle d'Elna va fer una crida per formar un exèrcit de resistents per la pau i la solidaritat, i junts, treballar per un projecte comú.

Peró tenim una frontera administrativa entre els dos estats (França i Espanya) que dificulta la col.laboració des d'aquí. Per tant, de manera espontània també, es va concretar la idea de crear la nostra pròpia associació, amb el mateix nom: DAME.

De moment ja tenim voluntaris per tresorer i secretari, així com vocals per la Catalunya Nord, pel Barcelonès, l'Empordà i pel Vallès Oriental, respectivament.
Peró ens falten més vocals, tants com comarques tenim a Catalunya, perquè estiguin ben representades totes les Elnes que hi ha a casa nostra.

Van sorgir moltes idees, com per exemple, organitzar un concert de rock benèfic, un partit de futbol entre pares d'Elnes i veterans del Barça, i les trobades d'Elnes, cada any en una ciutat diferent.

De moment, la propera cita és el 12 de juny, amb la trobada d'Elnes a Elna, en una data significativa, perquè coincideix amb l'aniversari de l'Elisabeth Eidenbenz, que complirà 98 anys!!

Peró ja hem començat a sumar, com una mare d'una petita Elna, que proposa:

"...Assumpta, aprofitant l'ocasió, goso comentar-te una idea que se m'ha acudit per la propera trobada d'Elnes del mes de juny. A banda de fer l'entranyable i tradicional foto de família, podríem organitzar un gran mural. No seria gaire complicat, però podria estar bé. He pensat que podríem tenir preparada una gran superfície fosca (si fos una lona seria més fàcil poder-la conservar després). També ens caldria tenir pintura de dits -vull dir que sigui apte perquè els nens la puguin tocar-, podria ser de colors diferents o simplement blanca. Es tractaria, doncs, que cada nena hi estampés la mà fent la forma d'un colom i que s'hi pogués afegir el nom i cognoms de la nena i seu lloc i la data del seu naixement. En acabat es podria reproduir fotogràficament el mural i dur-li una còpia a l'Elisabeth. Podria ser un gran mural que representés com les noves generacions prenen el testimoni de la creença ferma en la pau que ella ens transmet amb el seu exemple.Imagina't un mural amb quasi un centenar de coloms blancs..."

Una altra proposta ens arribava just acabat l'acte, per part dels Falcons de Barcelona, per fer una actuació de les seves figures a Elna el dia 12 de juny.

I així anem sumant entre tots!

En els propers dies us concretaré de quina manera podem trobar-nos "virtualment" per anar recollint idees, suggerències, voluntaris...

Anirem parlant.

l'admiradora més jove d'Elisabeth Eidenbenz

2011-03-24T22:06:00.004+01:00

La Paula és una nena de vuit anys que ha fet un treball d'escola sobre la vida d'Elisabeth Eidenbenz.
La seva història és molt particular, doncs va assabentar-se com una dona havia salvat nens i nenes com ella en un temps de guerra i exilis. A l'escola havien demanat fer un treball biogràfic sobre alguna personalitat, i ella va triar la figura d'Elisabeth Eidenbenz.
De bon començament, la seva mare va ajudar-la, i juntes van navegar per Internet buscant informació sobre la nostra heroïna. Però faltaven algunes dades precises, i la Paula, que no li falten recursos, va trucar a l'emissora de ràdio RAC1, en el programa "Tot és possible" i va demanar saber quins pobles i ciutats del nostre país tenien carrers amb el nom de "Maternitat d'Elna".
La conductora del programa va al.lucinar amb la petita Paula, propiciant la trobada entre ella i jo.
I aquí estem, juntes i contentes d'haver-nos conegut!!
Ei...i el treball, mereix un 10!

Un petó molt fort, Paula.

crida per les Elnes

2011-03-19T11:24:00.005+01:00

Dissabte vinent, dia 26 de març,a les 18h. hi ha la presentació del nou llibre ELISABETH EIDENBENZ; MÉS ENLLÀ DE LA MATERNITAT D'ELNA, a la Biblioteca de la Sagrada Família de Barcelona.
Amb tot, no serà una presentació qualsevol sinó que voldríem anar una mica més enllà i transformar aquest acte en un homenatge popular per l'Elisabeth Eidenbenz.
Per això convidem a tothom que es vulgui sumar a l'homenatge i de manera especial a totes les Elnes i les seves famílies a assistir-hi.
També hi serà el batlle d'Elna, el senyor Nicolàs Garcia, que ens explicarà com serà la propera trobada d'Elnes a Elna, i altres iniciatives que s'estan endegant al voltant d'aquesta història.
Per qualsevol dubte o comentari, podeu contactar a: amontella.c@gmail.com
Fins dissabte!!

la lleva del biberó

2011-03-15T14:45:00.007+01:00

Lleva del Biberó (coneguda també com a Quinta del Biberó) fou el nom que van rebre les lleves republicanes del 1920 i 1921 durant la guerra civil espanyola. Va ser mobilitzada per ordre del president de la Segona República Espanyola, Manuel Azaña, a finals d'abril del 1938. En aquell moment les tropes franquistes havien atacat Lleida, Gandesa, Balaguer, Tremp i Camarasa i això coincidia amb l'abolició de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

En total van ser cridats a files uns 30.000 nois nascuts el 1920 i el 1921. D'entrada havien de cobrir tasques auxiliars, però el 25 de juliol de 1938 ja participaven en ofensives militars.

Es creu que va rebre aquest nom quan Frederica Montseny va referir-se a tots ells d'aquesta manera: Disset anys? Però si encara deuen prendre el biberó... Van estar en les cruentes batalles del Merengue i el Baladredo, les dues al front del Segre. També prengueren part en la batalla de l'Ebre.

Acabada la guerra, els que sobrevisqueren, corregueren sorts ben diferents. Alguns als camps de concentració d'Argelers, Sant Cebrià de Rosselló i Agde. Altres a les presons franquistes i als camps de concentració de Vitòria, Miranda de Ebro i tants d'altres, acabant en batallons de treballadors repartits per tota Espanya, feren el servei militar a Saragossa, Barcelona, l'Àfrica, etc.

Avui, resseguint un testimoni d'una dona d'Arbeca, que va perdre el seu germà petit al front del Segre, em deia: era un nen encara...

Peró els humans no aprenem...perquè mireu la fotografia següent. Són nens...només...

Ahir era el dia de la dona treballadora, i m'hauria agradat fer un post...peró vaig arribar a casa passades les 12 de la nit, i el dia 8 ja havia vençut.

Peró ara vull recuperar la diada, encara que tard, i reivindicar la feina de les dones.
Ahir em tocava parlar justament d'una dona excepcional, l'Elisabeth Eidenbenz, l'alma mater de la Maternitat d'Elna.
Pel matí en 2 IES, a la tarda a l'Escola d'Adults de la Llagosta (103 assistents!!) i al vespre a Collbató, on s'innaugurava l'exposició sobre La Maternitat d'Elna.
Tot plegat, un dia de treball intens, i amb l'espatlla immovilitzada i el braç dins el cabestrell (espero que el meu traumatòleg de l'Hospital de Mataró no llegeixi el blog...) i en tren...

Fet i fet, tornava a casa molt tard, i mentre esperava un tren que mai arribava a l'estació de Martorell, amb el so del partit del Barça-Arsenal de fons (amb la llotja plena de dones...), pensava amb les altres dones, les dels fogons i les criatures, i les de la fàbrica, com diria el poeta Martí i Pol... i també vaig pensar amb l'Elisabeth Eidenbenz.

Per a ella és el meu particular homenatge en un dia com ahir, per tot el que va fer i també perquè ella és la punta d'un iceberg de moltes altres dones anónimes que també mereixerien el nostre reconeixement.
Per a totes elles, crits i amunt!!!

Ho portem dins

2011-02-28T20:42:00.003+01:00

Avui he rebut un mail d'una bona amiga d'Arenys de Munt, la Carme Riera de l'Associació de dones d'aquest municipi.
Sabia de la meva caiguda i amb aquest video que m'ha adjuntat, m'ha fet emocionar.
Realment és cert, cal aixecar-se de nou malgrat les caigudes. Gràcies Carme!!

Volia compartir amb vosaltres aquest petit regal perquè segur que hi ha més gent que cau una i altra vegada, que no pot més, que se sent sola...o com jo que cau per les escales.
Avui, per tots aquells que ensopeguem a la vida, aquestes imatges.

ja he sortit de l'hospital!!

2011-02-23T20:15:00.005+01:00

S'ha acabat el malson. Portava tres dies en aquesta habitació (la finestra que fa tres per l'esquerra) de l'hospital de Mataró. Finalment la meva caiguda per les escales del Centre Cultural de Cardedeu, tot presentant el meu nou llibre Elisabeth Eidenbenz, més enllà de la Maternitat d'Elna, va comportar entrar a quiròfan. Ara ja tinc l'húmer i la ròtula de l'espatlla en el seu lloc, i per tant, només em queden 40 dies de repòs...
Peró el més increïble és poder comprovar com han sortit voluntaris per portar-me a totes les presentacions previstes, i no anul.lar cap acte de l'agenda.
M'he emocionat quan he vist la solidaritat de la gent en fer-me costat en moments difícils com aquest.
Demà, la Montse em porta a Torelló. El divendres la Gemma a Sant Cugat pel matí i en Jordi a Manlleu pel vespre. I el dissabte a Barberà en Joan...
Tota la penya del Molí de Santa Agnès de Malanyanes han seguit fil per randa, minut a minut, totes les meves necessitats. I la colla de xiques de Cardedeu, han estat sempre presents en qualsevol logística operativa
És pot demanar més en aquesta vida?
Per a tots aquests voluntaris, només unes lletres del poeta:

Precisament ara
que la meva vida
semblava voler-se aturar
ha arribat de puntetes
la fada de l'amistat
sota els ulls silenciosos
de qui escruta
amb esperança.
Jo que volia aturar-me
ara vull continuar,
jo que volia abaixar
l’esguard
vull ara tenir alt
el meu cor
i fer-lo palpitar
Perquè sé prou
que en alguna part
hi ha sempre el cor
de les coses
i de les persones
que estimo.

vacances forçades

2011-02-14T11:26:00.003+01:00

Benvolguts amics,
us escric amb una sola ma perquè ahir, mentre començava la presentació del meu llibre, ELISABETH EIDENBENZ, MÉS ENLLÀ DE LA MATERNITAT D'ELNA a Cardedeu, vaig caure de les escales i he patit una fractura d'espatlla.
Tot i que intentaré mantenir la meva agenda sense massa canvis, avui és un dia de descans, i he volgut il.lustrar aquest post amb una fotografia d'un paisatge que m'aporti serenor. Estic de vacances forçades peró amb bon ànim.
Amb tot, la presentació de Cardedeu va ser molt emotiva i nombrosa de públic, a qui agreixo la seva assistència.
La meva espatlla, amb calent, em va permetre poder acabar i gaudir del caliu de tots els presents, que em va motivar fins al final.
A tots, moltes, moltes gràcies

diumenge dia 13 Cardedeu, presentació del nou llibre: Elisabeth Eidenbenz, més enllà de la Maternitat d'Elna

2011-02-11T07:12:00.004+01:00

aquests dies estic desapareguda...

2011-02-07T00:35:00.004+01:00

Estic tancada a casa, acabant l'original PA, CROSTA I MOLLA, que parla de la guerra a la comarca de Les Garrigues vista des de la visió de les dones.
El temps és escàs quan ja s'acaba el plaç d'entrega, però no volia deixar-vos sense blog tants dies, ara que m'havia fet el ferm propòsit de cuidar-lo millor que l'any passat.
Per tant, fins d'aquí uns dies, que tanco persiana...però deixant-vos una imatge corprenedora: una dona trobant el seu fill mort després del bombardeig de Lleida.
La fotografia, es clar, és de Centelles.

recerca a Montserrat

2011-01-31T13:22:00.003+01:00

Fa temps que tinc al cap una recerca sobre Montserrat. Tot just estic a les basseroles del projecte però de moment, ja intueixo per on aniran els camins per mirar i rebuscar.
Per anar fent boca, us deixo aquesta fotografia d'ahir, amb les seves roques enfarinades per la neu, enmig de la boira.
En seguirem parlant.

canvi de data per la trobada d'Elnes

2011-01-29T08:46:00.008+01:00

Fa dies ens vam adonar que la data proposada pel batlle d'Elna, en Nicolàs Garcia, per la trobada de nenes que es diuen ELNA, coincidia amb el dia de les eleccions municipals, el 22 de maig.
Des de l'ajuntament d'Elne de seguida es van posar a treballar per rectificar el calendari, i ara ja si tenim una nova data definitiva.
Per tant, canvieu agendes i anoteu en vermell el 12 de juny del 2011, diumenge.
Més endavant anirem informant de l'hora, i tots els actes relacionats amb la trobada.

La història de les dones

2011-01-27T11:47:00.007+01:00

Per a mi s'ha convertit en un repte personal escriure sobre les dones i la seva història. Repassant la memòria oral d'aquests darrers anys he pogut comprovar com el relat de la dona és molt més complexe perquè parla també de sentiments, d'emocions, que miren la història des d'arran de terra o, com la dona de la fotografia, han de fer un salt per veure més enllà de la multitud d'homes que envolten el seu món.

Fa pocs dies us explicava que tenia un altre llibre a punt d'acabar, Pa, Crosta i Molla.
Justament en aquest treball ressegueixo les mirades que les dones fan del seu passat.
Avui m'agradaria compartir amb vosaltres un fragment. Diu així:

......De la guerra tinc records barrejats de coses bones i dolentes, però no tinc amargor d'aquella primera època malgrat les seves misèries, potser perquè jo era jove i em mirava aquell drama com una aventura...
Qui parla així és la Maria Sendra de Cervià, resident a Les Borges Blanques. És una dona menuda, que m'obre la porta i em fa passar passadís endins amb un somriure permanent als llavis i una mirada vivaç. Té 94 anys, quasi tot un segle d'història, però per entendre el seu testimoni has d'imaginar-te-la jove, coqueta i enamoradissa. Per ella la guerra va ser la porta a l'amor ...vés, quines contradiccions... com diu ella mateixa.
Me'n recordo de tota la guerra, de quan va començar amb aquella revolució i després els bombardeigs. Però si vol que li digui la veritat, malgrat tot aquell daltabaix jo pensava encara en el ball, m'agradava molt ballar.
Jo anava a les monges per aprendre, però amb la guerra, les monges van haver de marxar, i quasi millor perquè les monges no volien que les noies anéssim a ballar...
A Cervià hi havia una sala de ball, al costat de casa meva. El meu pare era fuster i va fer totes les obres de fusteria del local. A més, tenia tres o quatre cosins que tocaven, i el meu germà també. Això feia que jo pogués anar a ballar, m'agradava molt, molt...però la guerra va arribar i de seguida es van acabar els balls, les festes majors...
Però l'hi explico això del ball perquè per culpa d'un ballador que jo tenia, vaig marxar de Cervià en plena guerra per anar a fer d'infermera a Tarragona. Que li sembla?
M'ho explica amb cara de múrria, sabent que torna a ser la reina del ball.
La meva germana també ballava i tenia una amiga que se li va morir la mare, i l'hi va demanar: escolta Roseta, que em guarderies el meu ballador, en Cisco? Quan hauré acabat el dol ja te'l recuperaré. I ella va contestar, oi tant, si ell vol... i l'hi va guardar tant bé que s'hi va casar! Que li sembla?
Em mira desafiant, com si donant a entendre que en la seva generació tampoc perdien el temps si l'oportunitat es presentava, i més si parlem de casaments, ...que en aquella època si et quedaves per vestir sants, ja semblaves beneita...
Hi havia un noi amic d'en Cisco, el ballador de la meva germana, que un dia l'hi va dir: escolta Cisco, que m'agradaria ser parent teu, perquè m'agradaria sortir amb la germana de la que tu balles... ell l'hi va contestar: home, ja miraré de fer alguna cosa, però tu també espavila...i així vaig començar un festeig, com qui no vol...
Quan va començar la guerra, aquest noi se'n va anar a Tarragona amb la seva germana, doncs el seu cunyat l'havien cridat per anar al front. Em vaig quedar sense ballador, sense pretendent...sola a Cervià.
Aleshores vaig saber que una amiga meva, la Pilar, s'havia llançat a tota una aventura: fer d'infermera en un hospital de Tarragona. Ella em va explicar que volia ajudar en aquella guerra, des de la seva posició de dona, i fent d'infermera podia aportar alguna cosa. Em va convèncer...i a més si anàvem a Tarragona podria seguir al meu promès...
Aleshores si que vaig saber que era la guerra...fins i tot vaig oblidar el ball, el pretendent....

calendari de presentacions

2011-01-25T10:57:00.005+01:00

Amics del blog, us passo la llista dels llocs i les dates ja tancades de les presentacions del nou llibre Elisabeth Eidenbenz; més enllà de la Maternitat d'Elna, per si us queda a prop de casa vostra i voleu acompanyar-me.
Per a mi serà un plaer poder-vos saludar.
us espero.

-01/02 Sant Cugat
-10/02 Girona
-11/02 Cabrils (Maresme)
-13/02 Cardedeu
-17/02 Granollers
-18/02 Banyoles
-19/02 Calella de Palafrugell
-22/02 Sant Andreu (Barcelona)
-24/02 Torelló
-25/02 Manlleu
-26/02 Barberà
-01/03 Malgrat
-02/03 Molins de Rei
-03/03 Igualada
-04/03 Besalú
-05/03 Bellver
-07/03 Súria
-08/03 La Llagosta
-08/03 Collbató
-09/03 Sant Vicenç de Castellet
-10/03 Sitges
-17/03 La Roca del vallès
-18/03 Manresa
-25/03 Sant Joan de Vilatorrada
-26/03 Figueres
-29/03 Vallbona d'Anoia
-31/03 Tordera
-01/04 Navàs
-06/04 Llagostera
-07/04 Capellades
-08/04 Tornabous
-12/04 Les Franqueses
-13/04 Gavà
-14/04 Marata
-29/04 Arbeca
-30/04 Cervià
-06/05 Alguaire
-07/05 Castellterçol
-20/05 Reus

92 peticions per presentar el nou llibre sobre Elisabeth Eidenbenz

2011-01-23T17:04:00.009+01:00

Fa pocs dies el diari ARA va publicar un article anunciant el meu nou llibre: ELISABETH EIDENBENZ; MÉS ENLLÀ DE LA MATERNITAT D'ELNA.
L'interès per la novetat va ser molt alt, doncs al cap de poques hores tenia un veritable allau de mails per concertar presentacions del llibre.
Biblioteques municipals, clubs de lectura, col.lectius de dones, Centres Culturals, etc... fins a 92 peticions!
Així doncs, ben aviat començarem a rodar pel nostre petit país amb la biografia d'aquesta gran dona.
Us espero!!

per a tu, Teresa

2011-01-21T14:48:00.006+01:00

Avui hem assistit a l'acte de comiat de la Teresa Buigues, regidora de Cultura de l'ajuntament de Les Franqueses i bona amiga, que ens ha deixat després de patir un vessament cerebral.
M'ha costat molt mantenir l'esperit serè per acomiadar-la amb unes paraules, manllevades totes, de part de tots els presents.
...sempre ens deixen els millors...deia una senyora gran que plorava en silenci.
Doncs si, ella era la millor per defensar les llibertats, per fer escoltar els valors dels més desvalguts, i sobretot per defensar la nostra memòria com a país i com a societat.
He tingut el privilegi de ser amiga seva, i per això em manquen paraules per poder dir el que vull dir. Voldria dir tant....i sóc incapaç de resumir-ho en quatre ratlles...
Potser quan passin els dies tindré l'ànima més assossegada per a poder escriure amb més fluïdesa, però no volia deixar passar el dia d'avui sense un record per ella.

Pa, crosta i molla

2011-01-20T17:11:00.007+01:00

nenes refugiades a les cabanes mirant els avions que bombardejaven.

PA, CROSTA I MOLLA. Aquest és el títol del meu proper llibre, que sortirà pel mes d'abril.
Poques vegades tinc el títol decidit quan encara no he enllestit l'original, però aquest cop ha estat al inrevés. El títol ha esdevingut llibre.
Però... d'on surt aquest Pa, Crosta i Molla?
Estava fent un treball de camp sobre les dones i la guerra civil a la comarca de Les Garrigues. El món rural és un altra perspectiva d'aquella guerra, i cal endinsar-se en el territori per copsar-ne les realitats viscudes.
Parlant amb una dona del poble de Cogul, m'explicava que la seva mare tenia el marit al front, amb cinc criatures que alimentar, el tros, anar a collir olives amb aquell fred...sempre tota sola...plorava quan es pensava que ningú la veia...em deia.
Pèro la mare era animosa i malgrat que aquella vida era mot dura, intentava tirar endavant amb les cinc criatures. Quan els meus germans petits venien i demanaven amb cara de gana... que hi ha per sopar mare? la mare treia el millor dels seus somriures i contestava: avui per sopar, tres coses! pa, crosta i molla!

Em va emocionar aquest relat, i vaig entendre que, amb aquesta frase, resumia perfectament l'esperit de resistència de les dones, confirmant que són el pal de paller de la família i de la societat, tant en temps de guerra com en temps de pau.

el nou llibre sobre Elisabeth Eidenbenz

2011-01-14T09:41:00.007+01:00

El llibre encara està a màquines, la portada tot just aprovada, i les galerades acabades de repassar... però aviat sortirà a la venda.
Menstrestant, m'agradaria fer-vos un avanç, una bestreta, un tastet...per motivar-vos a saber-ne més.

...Vosté hauria de provar amb Bach... em diu, quan parlem sobre Mozart i Mompou. I de tots els instruments, el violoncel és el que té més ànima...però no el sé tocar malauradament, i m'haig de contentar amb escoltar les interpretacions dels grans mestres, Casals, Rostropovich...
Posi aquest disc si us plau. És el Prelude per Cello de la Suite núm. 1 de Bach interpretada per Pau Casals.
Casals ho interpreta més pausat, amb gemecs, amb més ànima...Ho sent? Després posarem Rostropovich que va més ràpid, és més perfecte, però...
D'aquesta manera puc entrar dins l'interior d'Elisabeth Eidenbenz. Les barreres comencen a caure quan parlem de música i les distàncies s'escurcen.
Oh...el que més greu en sap de fer-me gran és que ja no tinc prou oïda per escoltar música.
Aquests aparells que porto distorsionen el so, no sona real, i aleshores ja no val la pena escoltar. Només em queda la memòria per recordar els concerts que m'agradaven.
Ara estem escoltant Rostropovich, la mateixa Suite núm 1 de Bach. Compari-ho si us plau amb la versió de Pau Casals.
ho veu? és perfecte però...a vegades la perfecció fa que tot sigui pla, sense missatge, calen relleus a la vida, si el camí sempre fos perfecte no ensopegariem i ens mancarien moltes lliçons per aprendre.

Fins aquí aquest fragment del llibre, però l'he escollit perquè explica perfectament el llenguatge emprat entre ella i jo.
De manera quasi fortuïta entenc que la fórmula per a connectar i parlar amb més fluidesa dels seus sentiments ha de ser la música, un llenguatge universal que no té barreres.
A partir d'aquest capítol formulo així les meves preguntes, com per exemple: quina música posaria en el moment que tanca la Maternitat d'Elna per ordres de la Gestapo?
O... quina música té la Viena de 1945 en plena postguerra?

Benvolgut lector, endevineu quina música tria?

Elisabeth Eidenbenz; més enllà de la Maternitat d'Elna

2011-01-11T19:50:00.007+01:00

Elisabeth Eidenbenz (1942)
Elisabeth Eidenbenz (1975)

El proper dia 20 de gener surt ja a la venda el llibre ELISABETH EIDENBENZ; MÉS ENLLÀ DE LA MATERNITAT D'ELNA
És una biografia molt esperada la d'aquesta mestra que mai es va rendir i que gràcies al seu esforç van poder sobreviure 597 nadons a la Maternitat d'Elna.
Ella, una dona excepcional, va quedar una mica de rerefons en el llibre de la maternitat, doncs les mares exiliades prenien més protagonisme que la mateixa Elisabeth.
Per tant, quedava pendent explicar més coses d'ella, del seu caràcter, de la seva formació, del seu pensament, dels seus sentiments...
En definitiva, el perquè de tot plegat, i no només en l'etapa d'Elna, sinò també abans i després.
El resultat és aquesta biografia que ben aviat podreu llegir.

Elisabeth Eidenbenz des de Zuric

2010-12-23T09:57:00.004+01:00

Aquests darrers dies, malgrat les vagues dels controladors i el temporal de neu i fred, he pogut anar fins a Zuric per a felicitar el Nadal a Elisabeth Eidenbenz.
Feia mesos que no la veia i en tenia moltes ganes, sobretot perquè volia anunciar-li que les seves memòries sortiran aviat, i també per veure com es trobava. Als seus 97 anys, sempre tinc la sensació que el seu temps s'apaga com una espelma...
Amb tot, la vaig trobar encara amb el seu punt de geni, tot i que cansada. No vam poder parlar com abans.
Vam comentar el proper llibre, on sortiran els seus companys del SCI (Servei Civil Internacional) sempre reivindicats per la mateixa Elisabeth...sense ells no hauria pogut fer res... em confirma.
Vam repassar aquells anys de joventut...que lluny queden... em va dir.
Vaig estar amb ella, dins la seva habitació de la residència de Zuric, amb moltes estones de silencis. Semblava com si necessités una comunicació diferent, de mirades, de gestos ( en va agafar la ma per primera vegada) i de silencis.
Potser ja ho ha explicat tot.
Mentre estava allà, vaig repassar l'estança, plena de volguts records. La seva vella taula i calaixera de Viena, els quadres de fotografies de la maternitat d'Elna, i una fotografia molt especial reposava en l'estanteria plena de llibres: la fotografia de les petites Elnes de Catalunya.
Allà, quietes, mentre a fora nevava amb ganes, vaig sentir com si el temps s'aturés, com si aquella dona gran tornés a ser aquella jove Bethli que lluitava en favor de la pau en un temps d'entreguerres.
Podrem mai entendre tota la força del seu treball?

Ara que s'apropen Festes de pau, que per edat ja començo a tenir cadires buides al voltant de la taula en el dinar de Nadal, que cada vegada penso més en els absents, que valoro més que mai els petits moments...pensaré amb l'Elisabeth, asseguda davant de la finestra mirant la neu com cau...allà lluny, a Zuric.
I no puc deixar d'entristir-me en veure la seva solitud. Com ella mateixa explica...les desavantatges d'arribar tan gran d'edat, es que et quedes sola, no queda ningú més per compartir camí...
Malgrat tot, penso que cal fer-nos nostre el seu missatge de pau i reenviar-lo per tot arreu, des de la xarxa, a cau d'orella, amb els amics, amb els que més estimem...
Per a tot plegat,i de manera molt especial pensant en Zuric, us desitjo un Bon Nadal!

4ªtrobada d'elnes: diumenge, 22 de maig de 2011

2010-11-18T20:04:00.009+01:00

Fa uns dies, el batlle d'Elne, Nicolas García, en va anunciar que ja teníem data per la 4ª trobada de nenes amb el nom d'Elna.
Encara falta temps, però davant de les nombroses vegades que pares i mares d'Elnes m'ho demanen, perquè no volen faltar a la cita, doncs he pensat en fer aquest post.
Ho anirem recordant. Amb tot, ja podeu posar en vermell a la vostra agenda el dia 22 de maig de l'any vinent.
Segurament serà als jardins de la Maternitat d'Elna, però tots els detalls ja els anunciarem més endavant.
Hi esteu tots convidats!!!

També volia aprofitar el post per agrair públicament tota la tasca que està fent el batlle d'Elne, en Nicolas García.
D'ell va néixer la història l'any 2002, quan un nen jueu nascut a la maternitat, en Guy, va anar-lo a veure perquè volia trobar a l'Elisabeth, l'heroïna que li havia salvat la vida l'any 1943 quan la Gestapo buscava la seva família per a matar-los.
Juntament amb el Sr. Charpentier, l'antic propietari del casalot, van començar a buscar per mig món a l'Elisabeth, fins que la van trobar viva a Viena!
Sense aquesta etapa prèvia, treballada, del batlle Nicolas Garcia, la història de la Maternitat d'Elna, segurament encara estaria en l'oblit, i tots ens haguéssim perdut aquest petit miracle que ens uneix.
El batlle, va continuar treballant per la història, i no va parar fins que va aconseguir comprar l'edifici de la maternitat per fer-ne un lloc d'acollida pels desvalguts, tal i com va fer 71 anys abans l'Elisabeth Eidenbenz.
De moment, només és un projecte doncs calen diners per executar-lo. Però l'edifici ja és de titularitat municipal.
Nosaltres podem col.laborar, podem sumar, encara que només sigui escampant la veu que la Maternitat d'Elna es pot visitar, i amb les petites aportacions de les visites ajudem a mantenir viu el projecte.
Però potser això és una gota d'aigua dins un mar per tot el que és necessita...per això algunes persones anònimes i jo mateixa estem intentant fer alguna cosa més, una moguda que vingui de la societat civil, intentant emular l'esperit de l'Elisabeth Eidenbenz: ...si un vol una cosa, només cal caminar amb fermesa i quan et gires veuràs que hi ha gent al teu costat que camina amb tu. Així de senzill... diu ella.
Doncs això, a veure si per la 4ª trobada podem fer-ne alguna de grossa per ajudar al batlle d'Elne en el seu projecte.
Ja hi ha vàries idees endegades, com per exemple organitzar un concert amb músics de casa nostra, com els Pets, Manel, etc. i la recaptació de les entrades en benefici de la Maternitat d'Elna.
O un partit de futbol amb veterans del Barça i algun jugador de l'actual plantilla donant suport.
El més calent però està a l'aigüera, només són idees tot just encetades, parlades tímidament aquí i allà, però que la primera resposta a tot ha estat molt positiva.
Ara només falta que sumem entre tots.
que us sembla?
us apunteu a sumar?
Esperem comentaris, idees, voluntaris...
Som-hi!!

La Maternitat d'Elna als IES

2010-10-26T11:18:00.006+02:00

alumnes IES Sa Palomera (Blanes) visitant l'edifici de La Maternitat d'Elna

Aquests dies estic rebent moltes consultes de com portar la història de la Maternitat d'Elna als IES.
De fet, ja fa dos anys que estic fent conferències a molts centres amb aquest tema, sempre amb l'exili republicà de 1939 com a rerefons.
Les reaccions dels alumnes dels IES vers aquesta història, són excepcionals i fora de tota previsió en quan a l'atenció i l'interès que demostren.
Molts d'ells s'emocionen i entenen que el nostre passat col.lectiu els pertany.

Avui voldria dedicar aquest post a tots els nois i noies que he conegut a través de La Maternitat d'Elna, per la vostra sensibilitat i afecte, per emocionar-vos amb mi, per fer-me sentir útil, per saber que puc comptar amb vosaltres, per compartir plegats sentiments íntims, per les vostres mirades despullades de cuirasses, pels vostres mails, per les vostres abraçades a final d'una xerrada, pel petit espai de temps de les nostres vides, la vostra i la meva, que hem fet coincidir.
Per tot plegat, moltes, moltes gràcies.

Pels professors i educadors, aquí us deixo un link on podeu trobar maneres diferents per poder aplicar els valors de la Maternitat d'Elna dins els espais docents.

Cicle de conferències ART I GUERRA a Ca L'Arenas (Mataró): Patrimoni Artístic durant la guerra civil, l'exemple de Tortosa

2010-10-20T12:13:00.011+02:00

Peça artística de la Catedral de Tortosa desapareguda durant la Guerra Civil

Avui, dia 20, a les 19,30h tindrà lloc una conferència magistral a Ca L'Arenas de Mataró, dins el cicle de conferències sobre ART i GUERRA.
En aquesta ocasió ens acompanyarà en Jesús Massip i Fonollosa. Doctor en Dret, arxiver, historiador i poeta, ha dirigit l'Arxiu Històric (1960-92) i l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics de Tortosa. És també acadèmic de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.
Però avui, dins la temàtica de la Salvaguarda del Patrimoni Artístic, ens parlará sobre les seves recerques envers el valuós tresor de la catedral de Tortosa, que patí moltes vicissituds durant la guerra civil, i que tan magistralment va explicar en el seu llibre "El Tresor de la Catedral de Tortosa durant la guerra civil 1936".

Us ho recomano.

la sortida a Figueres-La Vajol: un èxit

2010-10-02T23:33:00.007+02:00

Avui tenia una cita a cegues amb blogaires que havien entrat en el meu blog on proposava una sortida cultural a Figueres i La Vajol per conèixer de prop dos dels tres dipòsits on es guardaven els quadres del Prado durant la Guerra Civil.
No sabia quanta gent vindria i si els coneixeria...
A l'hora convinguda ens hem aplegat a les portes del Castell de Sant Ferran de Figueres 17 persones. Algunes eren de Mataró, altres de Folgueroles, Sant Juliá de Ramis, Les Franqueses...
Les presentacions prèvies i de seguida hem visitat l'exposició ART SALVAT sobre l'evacuació dels quadres del Prado durant la Guerra Civil, que van aixoplugar-se en el mateix pati d'armes on estava la mostra.
No hem pogut veure res més del castell, doncs no teníem reserva per fer la visita complerta, però si que hem mirat per la reixa de la residència dels militars i contemplar la presó de Tejero (23F) amb piscina inclosa.
Després hem marxat cap a La Vajol, on hem visitat la mina d'en Negrín i descobrir el secret més ben guardat del territori: l'or perdut del Setè Camió.
Allà, a l'entrada de la mina, ja es notaven les ganes de fer forats a veure si trobàvem lingots...
El dinar ens ha servit per apropar distàncies i aconseguir un ambient distès, amb aquell "algú ho havia de dir..." que ens ha fet riure a tots.
La jornada cultural es tancava amb la pujada fins al coll de Manrella, per honorar la memòria del President Companys.
Allà, enmig de la boira que recordava els dies grisos d'aquell exili de febrer de 1939, hem fet unes lectures de Josep Benet, evocant el dia de l'afusellament de Companys. Hem tancant l'acte íntim que hem creat amb el Cant dels Segadors.
La particularitat però, era la companyia d'una dotació de la guàrdia civil que ens miraven des del seu cotxe, aparcat en aquell coll fronterer per vigilar l'entrada il.legal de romanesos.
Us imagineu l'escena? Nosaltres cantant els Segadors davant de la Guàrdia Civil...
Però no ens hem tallat ni un pel, i a l'hora de fer la foto de grup que il.lustra aquest post, els hi hem demanat si la podien fer ells.
Aqui teniu la foto de la prova: el Guàrdia Civil apuntant-nos amb la càmera...
i per mes inri, ens ha dit que era gallego...

2 d'octubre: Visita exposició ART SALVAT al Castell de Sant Ferran de Figueres

2010-09-30T11:05:00.003+02:00

Per tothom que estigui interessat en venir a la sortida cultural del Castell de Sant Ferran de Figueres, el proper dia 2 d'octubre, dissabte.

Ens trobarem a l'entrada del Castell a les 10,30h.
Allà, in situ, veient els que serem, farem una planificació ràpida per saber quants seguiran després fins a La Vajol, dinar, etc.i organitzarem la logística (reservar restaurant) per la resta del dia.
En el Castell només visitarem l'exposició ART SALVAT, doncs per una visita guiada de la fortalesa cal tenir hores concertades.
La visita a l'exposició ART SALVAT és gratuïta, així com també la resta del guiatge de la jornada a La Vajol que anirà al meu càrrec.

us espero!!

l'esperit de la Maternitat d'Elna continua viu

2010-09-22T11:17:00.003+02:00

Una de les coses més agraïdes que hi ha després d'explicar la història de la Maternitat d'Elna, és arribar a casa i trobar-te mails com aquest:

Hola Assumpta:
Soc en Joan Díaz, de Montbui Solidari, de Sta. Margarida de Montbui. Vam tenir l`oportunitat de parlar el dia de la presentació del teu llibre.

Bé, et faré cinc cèntims. Recordes que et vaig comentar l`intenció de la nostra entitat de construir un Pavelló Materno-infantil als camps de refugiats sahrauís en Tinduf ?. Dons bé, dir-te que el projecte va endavant i si les previsions es compleixen, pel mes de desembre començarà a ser una realitat.

Desprès de mes de 70 anys dels fets de la maternitat d`Elna, l`historia es repeteix, aquesta vegada en un camp de refugiats on com sempre les dones i els infants son el col·lectiu mes feble.

Aquest any em completat el projecte de reconstrucció d’una “Tarbía”, (escola bressol) que havia quedat malmesa durant uns aiguats i que ara ja esta totalment refeta.

Els altres projectes que tiren endavant son els següents:

-Un àpat diari per a nens de entre 3 a 6 anys que assisteixen a les Tarbies. (Uns 600 nens aproximadament).

-Proporcionar material mèdic i sanitari, així con medicines a 2 dispensaris per una població aproximada de 20.000 persones.

-Instal·lació de dipòsits d’aigua de 1000 litres de capacitat a les famílies mes necessitades.(Aquest any tancaren amb mes de 200 dipòsits instal·lats).

- Compra i instal·lació d`un equip de megafonia a la població de Hausa.

-Durant les nostres estades ens acompanya un metge que controla els casos de malalties cròniques i tenim previst fer uns cursets de formació per els sanitaris de la zona.

Nosaltres viatjaren als campaments en el mes d’octubre, concretament del 9 al 16 i ho tornaren a fer en el mes de desembre. Si tens un forat a la teva agenda i ens vols acompanyar serà un plaer per nosaltres. Restaren en contacte.
Salut.

Joan Díaz

Sortida del dia 2 d'octubre al Castell de St. Ferran de Figueres-La Vajol

2010-09-03T16:12:00.010+02:00

Anem concretant la sortida cultural programada pel dia 2 d'octubre, dissabte, per conèixer el Castell de Sant Ferran de Figueres i veure l'exposició ART SALVAT.

Finalment no hi haurà autocar, i per tothom que vulgui venir, el punt de trobada serà a l'entrada del Castell a les 10,30h.
A partir d'aleshores, farem la visita guiada per l'exposició ART SALVAT.
I ja que som a l'Alt Empordà, aprofitarem el dia per continuar amb la ruta del Setè Camió i resseguir les pistes de l'or perdut de la República.
Ens arribarem fins a La Vajol (uns 12kms. des de Figueres) per conèixer de prop la mina d'en Negrín, que també era un dipòsit dels quadres del Prado, a banda que d'aquella mina arrenca la llegenda de l'or perdut i la del Setè Camió.

per tant, l'ordre del dia és el següent:

-10,30h Figueres. Per lliure, cadascú amb el seu cotxe, trobada a les portes del Castell de Sant Ferran de Figueres. (hi ha parking a l'entrada del cstell)

-11h.-12h. visita guiada (a càrrec meu) per l'expo ART SALVAT gratuïta.

-12h.-13h. trajecte Figueres-la Vajol (només hi ha 12kms de distància però he posat marge de temps per no anar a toc de pito)

-13h.-14h. la Vajol-la Mina d'en Negrín. Narració del misteri del Setè Camió i l'or perdut. Tota l'explicació davant la mina d'en Negrin, a 1km a les afores de la Vajol.

-14,30-16,30h Dinar en el restaurant de la Vajol "El Coll de Manrella" (uns 20€ si es pacta un grup mínim i un menú únic)

-17h-17,30h visita al monument d'en Companys a la Vajol, tocant la fita fronterera, on llegirem fragments del llibre d'en Josep Benet, "Companys afusellat" (estem molt a prop de la commemoració del seu afusellament) acabant l'acte amb el cant dels Segadors.

-17,30h tornada

us espero.

per dubtes o comentaris, podeu dirigir-vos al meu mail: amontella.c@gmail.com

el setè camió per camins de frontera l'any 1939
(fotografies de Marinakis Jones)

iniciem el curs amb una bona iniciativa: 2 d'octubre, dissabte, visita al Castell de Sant Ferran de Figueres

2010-08-29T19:13:00.013+02:00

voltes del soterrani del castell on es guardaven els quadres del Prado

Les vacances ja han quedat enrere, tot i que encara guardo dins la meva memòria flashos del Peine de los Vientos de Chillida, la platja d'Ondarreta, les passejades de bon matí per la Contxa i el seu concurs de focs artificials pel vespre...

Tot plegat ha servit per a carregar bateries i encarar el darrer trimestre de l'any amb noves iniciatives, com la que us proposo en aquest post.
El proper 2 d'octubre, dissabte, organitzem, des del Centre Cultural Ca l'Arenas de Mataró, una sortida cultural al Castell de Sant Ferran de Figueres, per a conèixer de prop aquesta fortalesa única, i també per visitar l'exposició puntual instal.lada aquests dies en el castell sobre el Salvament del Patrimoni Artístic durant la guerra civil.

Des de Mataró vam iniciar aquesta temàtica amb l'exposició ART I GUERRA a ca l'Arenas, per tant, és quasi obligat fer la visita a Figueres per a conèixer el tema des d'una perspectiva diferent i amb la importància de trobar-se en el lloc dels fets, o sigui en el mateix castell on es guardà tot el patrimoni Artístic, i on també es signà aquell famós Acord de Figueres per salvar tota la pinacoteca del Prado de les bombes franquistes

Si us interessa el tema, no us ho perdeu. Recordeu, el 2 d'octubre, dissabte, sortida des de Mataró a les 9 del matí.
Per a més informació i reserves:Tel. 937 41 29 30 o a la meva adreça electrònica amontella.c@gmail.com
us espero.

vacances

2010-07-12T13:04:00.004+02:00

Tanco el blog per vacances, desconnecto mòbils, ordinadors i aparco agendes. Però abans m'agradaria deixar-vos una imatge del lloc on passaré uns dies oblidada del món: Donosti.
Allà, embolcallada pel peine de los vientos de Chillida, penso carregar piles per tornar nova!
Fins a la tornada.

un dia que farà història

2010-07-11T13:01:00.009+02:00

Després de veure la manifestació de Barcelona 2010, vaig entendre que al poble no se'l pot manipular quan aquest te les idees clares.
Aquests darrers dies hi havia un tremolor de cames per com seria la capçalera.
Primer sense lema i només senyera, després amb lema partit i senyera.... que ingenuos són els polítics...
Ahir això es va arreglar sol. La capçalera va ser el poble que de manera espontània es va posar davant la classe política perquè entenguessin el missatge: El poble encapçalava!
I el lema, va sortir de dins, no va ser pactat amb aquells equilibris que ... diguem nació amb boca petita i el verb decidir que no es noti....
Doncs el poble ho va decidir també ràpid i sense matisos: Independència.
Podem estar d'acord o no amb el crit reiterat una i altra vegada, però això és el que més s'escoltava.
Si el President Montilla li feia por la foto d'ell amb les paraules Som una Nació, nosaltres decidim, el mar d'estelades que hi havia darrera d'ell...ahir no el deixerien dormir...
Ara cal reflexionar a tots, polítics i ciutadania. La manifestació ha estat una reacció al TC, ara ens falta l'acció.
Però permeteu-me que comparteixi amb vosaltres el sentiment que vaig tenir dins aquella riuada. Com deia el poeta Maragall: Adéu Espanya.

dia 10 de juliol tots a reivindicar els nostres drets

2010-07-07T10:51:00.004+02:00

Els catalans ja existíem molt abans que el Tribunal Constitucional, i es parlava català molt abans que arribessin els espanyols, i teníem institucions polítiques pròpies molt abans que la Constitució espanyola.
Sempre hem perdut els nostres drets per la força de les armes. Primer pel Tractat dels Pirineus, després per la desfeta de 1714, continuarem per la derrota de la guerra civil, seguida per la dictadura de Franco, i ens conformàrem amb una transició massa tèbia.
I ara... perquè hem de tornar a baixar el cap?
No crec que la ministra catalana Chacón ( que diu que està d'acord amb la sentència del TC) ens envii els tancs, però per si de cas, quants més siguem, millor!

trobada d'Elnes a Girona

2010-07-05T09:09:00.012+02:00

L'Elna quasi adolescent
L'Elna més gran de les petites

L'Elna més gran
Les Elnes més petites

La trobada d'Elnes d'aquest any era tota una incògnita. Pràcticament no havíem fet difusió i només pel blog ho sabien poques mares d'Elnes.
Des de l'any passat no s'havien fet res més i de manera institucional (Memorial Democràtic i Ajuntament d'Elna) es va quedar en fer les trobades cada dos anys.
Però hi havia ganes en conèixer les noves Elnes nascudes aquest darrer any i vam organitzar una trobada espontània, sense preparar res més que el dia, l'hora i el lloc: Girona, a les escales de la Catedral a les 12 del migdia, del dia 4 de juliol.
No vam ser la multitud d'altres vegades però deunidó per no haver fet cap propaganda, només amb el boca-orella...
Aquesta vegada eren les Elnes petites, nascudes dins el context d'una història recuperada. Vaig reconèixer mares que m'havien escoltat en conferències meves, que estaven embarassades o s'hi van quedar poc després. Veure les petites Elnes em va emocionar moltíssim, i realment entenc el que diu la mateixa Elisabeth Eidenbenz, quan es refereix a la Maternitat d'Elna com un cant a la vida.
També vull fer esment a les dues Elnes més grans, que des de la seva perspectiva d'adolescents es miraven les petites Elnes amb un punt de divertiment però orgulloses en ser conscients del significat del nom que porten.
Tot i la informalitat de l'acte, vam gaudir de la companyia del Batlle d'Elna, en Nicolas Garcia, sempre amatent al tema i que es mirava amb tendresa les petites Elnes. La seva presència va ser tota una lliçó de coherència envers el seu compromís amb aquesta història. No ha de ser fàcil defensar la nostra memòria històrica dins el territori francès...i ell ho fa amb tota la dignitat.
I per acabar aquest post, vull agrair als pares, mares, avis i avies d'Elnes la vostra sensibilitat. Sense vosaltres les petites Elnes no serien una realitat. Elles són i seran com els que les han precedit. Elles escamparan la nostra història només explicant el perquè del seu nom. Vosaltres les feu hereves d'un passat i feu que la memòria històrica no sigui només un gest sentimental de mirar enrere per donar veu a tanta gent injustament silenciada. Vosaltres mireu cap al passat, des del present, però amb projecció de futur, i això és molt important.

Quan marxava per aquells carrerons del call jueu gironí, vaig fer una darrera mirada al grup de pares i mares al voltant dels cotxets amb les petites Elnes que encara quedaven a les escales de la Catedral, i em vaig sentir orgullosa de ser una cadena de transmissió en aquesta història. Tinc que confessar-vos que vaig marxar amb els ulls humits però immensament feliç.
Una abraçada ben forta.

3º TROBADA D'ELNES

2010-06-08T10:48:00.014+02:00

El proper dissabte, 12 de juny, Elisabeth Eidenbenz, l'alma mater de la Maternitat d'Elna, compleix 97 anys.
Ja fa dos anys que al voltant d'aquesta data significativa es fa, de manera espontània, una trobada de nenes que porten el nom d'Elna.
Moltes són petites i el seu nom sorgeix arran de saber-ne aquesta petita història protagonitzada per l'Elisabeth Eidenbenz.
Altres Elnes, més grans, inicialment alienes a la història de la Maternitat, han acabat sumant-se a les trobades perquè també volen formar part d'aquest petit exèrcit de la pau i de la solidaritat, que tan bé representa la figura d'Elisabeth Eidenbenz.
Aquest any però, estem arribant a la data i encara no hem preparat res. El temps ha estat escàs amb un trimestre atapeït de feina, i el mes calent a l'aigüera...
Però tot es posar-s'hi. Així doncs que serveixi aquest post per posar fil a l'agulla.
S'ACCEPTEN PROPOSTES PER LA 3ª TROBADA D'ELNES.
A través de Internet, per el departament d'Estadístiques de la Generalitat, he vist que hi ha moltes Elnes registrades a comarques de Girona.
Per tant, jo enceto EL FÓRUM DE TROBADES D'ELNES amb una proposta.

- PROPOSTA 1º: 4 de JULIOL, DIUMENGE a les 12h a LES ESCALES DE LA CATEDRAL DE GIRONA

Espero les vostres respostes i altres suggerències i/o propostes aquí mateix en el blog a través dels comentaris, o a l'adreça amontella.c@gmail.com o al mòbil 606048107.

2010-05-28T17:12:00.001+02:00

Avui no parlarem de memòria històrica, ni de guerra civil, ni d'exilis...
Avui us vull recomenar un bon llibre per llegir: A GUST AMB LA VIDA d'Anna Gavalda.
L'he llegit d'una tirada i m'ha emocionat perquè m'ha fet retrobar el gust per les petites coses de manera fulminant.
L'argument és senzill: quatre germans, dos nois i dues noies, més enllà de la trentena, han d'anar a un casament d'aquells soporìfers, ineludible i amb tota la família...però tot just començada la cerimònia, decideixen escapolir-se, tot dient que van a buscar arròs pels nuvis...però no tornen.
Durant un dia, els quatre s'oblidaran dels fills, les parelles, els divorcis i reviuran els temps feliços de la infantesa. És un dia robat als altres i meravellós per a ells.
Quan l'acabes de llegir, et venen ganes de marxar...encara que només sigui una estona per estar a gust amb la vida.

...i la pel.lícula?

2010-05-05T09:21:00.006+02:00

Jordi Galceran i Lluís Arcarazo, guionistes de Mediapro, parlant amb Elisabeth Eidenbenz

...i la pel.lícula?
Aquesta és la pregunta que em fa molta gent des de que es va fer públic el projecte cinematogràfic de Mediapro envers el llibre La Maternitat d'Elna
Dies enrere vaig demanar hora per parlar amb en Jaume Roures, gerent de Mediapro, per saber de primera ma informació sobre el tema.
En Jaume em va atendre per assegurar-me que el projecte tirava endavant amb més força que mai.
Era evident que problemes logístics i d'inversions havien retardat el ritme engegat l'any 2007,entre altres coses, perquè el projecte havia evolucionat per ser molt més ambiciós del que s'havia programat en un inici.
Els noms propis de la pel.lícula encara no són públics, per tant haurem d'esperar fins a la tardor per saber-ne més.
Amb tot, el més important d'aquest post és la confirmació que la pel-lícula sobre La Maternitat d'Elna, segueix endavant.
Estarem amatents a les notícies que ens arribin de Mediapro.

conferència La Maternitat d'Elna a la presó dels Lledoners

2010-04-26T19:46:00.005+02:00

Dins els actes de cel.lebració de la diada de Sant Jordi, vaig anar al Centre Penitenciari dels Lledoners, a Sant Joan de Vilatorrada.
Allà dins hi ha una escola per adults, una biblioteca i un club de lectura. Per commemorar el dia del llibre, van demanar-me una conferència sobre l'Exili Republicà i la Maternitat d'Elna.
Tinc que reconèixer que imposava una mica entrar dins aquelles galeries i escoltar com es van tancant totes les portes...no havia vist mai una persona complint condemna. No havia estat mai dins una presó.
Però el temor va durar pocs minuts, només els justos que comportava el temps d'entrar els reclusos dins la sala d'actes de manera escalonada per motius de seguretat, i l'espera del començament de la conferència.
Molts ulls em miraven encuriosits per veure que era això de l'exili i la Maternitat d'Elna.
De seguida vaig veure que una gran majoria dels interns eren estrangers. Serbis, romanesos, marroquins, africans, sudamericans...eren el gruix d'aquell col.lectiu.
Vaig començar a explicar que era l'exili, el republicà del 1939, i també els exilis actuals.
Vaig relatar com l'enyorament pels paisatges, per la terra, per la família deixada enrere...és l'estigma dels que s'exilien.
Parlava en castellà per arribar millor als interns, i de seguida vaig veure com connectaven amb la conferència. Ells mateixos estaven exiliats del seu país i se sentien identificats.
Vaig estar dues hores desgranant històries d'exilis, enmig d'un silenci sepulcral i alguna llàgrima.
Al final es va apropar un intern, en Miguel, i va explicar-me com enyorava els paisatges de la seva Argentina. Va comentar-me que havia llegit La Maternitat d'Elna dins la biblioteca de la presó, i que el llibre li havia inspirat fer un petit bressol de cartró...com aquelles caixes de fruita que feia la seva srta. Isabel...
Vam estar parlant una bona estona. Em va dir que aprofitava el temps de la presó per llegir molt, sobretot Vargas Llosa i poesia de Neruda.
Quan ens vam acomiadar, va dir-me que mentre havia durat la xerrada, a la presó dels Lledoners no hi havien ni reixes ni portes tancades.
Quan vaig sortir, no vaig poder evitar mirar enrere, i pensar amb en Miguel. Desconec perquè està tancat allà dins, però la seva mirada estava amarada de llibertat.

Avui, roses i llibres...

2010-04-23T16:47:00.009+02:00

Avui m'han regalat aquestes tres roses virtuals, totes tres de bons amics que saben com fer arribar els sentiments i les emocions a través de la seva sensibilitat.
La primera és d'un artista mataroní, la segona d'un escritor maresmenc i la tercera d'un llibreter del Vallès.
A tots tres, moltes gràcies!!!
i per a vosaltres, anònims lectors, BONA DIADA DE SANT JORDI.

Jordi Pujol a Cardedeu

2010-04-20T11:49:00.003+02:00

Ahir tenia un encàrrec especial: fer la presentació a Cardedeu del llibre de Jordi Pujol, el segon volum de les seves memòries.
Era complicat presentar al President, per qui es i per tot el que representa. Sabia que digués el que digués m'acabaria renyant...però finalment va sortir prou bé. Li vaig explicar com el meu pare havia vist en ell un home que ho havia donat tot pel país, que havia renunciat a moltes coses per Catalunya, i que sovint feia servir les seves mateixes frases fetes com el famós "ara no toca" quan no volia contestar les meves preguntes d'adolescent.
Vaig intentar presentar a en Jordi Pujol a través dels ulls del meu pare, ja mort, però que també va formar part d'una època, d'un temps...com el seu llibre "Temps de construir".
Li vaig parlar de les filles d'en Peiró, veïnes del pare a Mataró, de les fàbriques tèxtils i d'aquell primer esclat de llibertat que va ser la transició on el pare va tenir molt clar que votava un home i no un partit.
El meu pare era pujolista, li vaig dir, i creia amb vostè.
Crec que la meva presentació li va agradar al President, si més no va ser diferent i no se l'esperava.
Al final quan ens vam acomiadar, em va mirar als ulls i va dir-me: ha estat bé aixó del teu pare, devia ser un home molt especial.
I tant, President, i tant...

per a tots els republicans anònims que ens han precedit

2010-04-14T09:53:00.007+02:00

Avui fa 79 anys de la proclamació de la República feta per Macià. Aquí us deixo la seva veu.
Avui és un bon dia per recordar que fa temps vivíem sense reis borbons a casa nostra, i per això fa basarda llegir en la premsa, justament avui, com el govern de la Generalitat concedeix la Creu de Sant Jordi al representant català de la Casa Real, el Sr. Alberto Aza...
Coincidències desafortunades a banda, m'agradaria poder lligar la commemoració de la proclamació de la República al record de molts republicans anònims que durant la Guerra Civil van defensar el seu govern legítim.
Per a ells doncs, aquest post, per una generació que van perdre la guerra però que van guanyar totes les batalles de la vida.

una abraçada

2010-04-07T20:42:00.004+02:00

Fa dies vaig estar a un IES de l'Alt Empordà. Em tocava conferència sobre la Maternitat d'Elna.
Em venia de gust anar pel meu Empordà, i veure el mar...
La professora de l'IES havia preparat bé als seus alumnes, i això es nota només mirant les seves cares tot just s'han assegut a les cadires. Eren nois i noies d'ESO, moguts però atents. De seguida va haver una connexió especial...potser perquè molts d'ells són propers a la frontera, tenen avis i besavis que han viscut l'exili...no ho sé, però les emocions estaven servides.
Al final vaig tenir un petit regal. Una de les noies que m'escoltava es va quedar asseguda a la seva cadira, sense moure's, malgrat que ja havíem acabat i la majoria dels seus companys eren fora de l'aula. Estava plorant desconsoladament. Vaig intentar reconfortar-la amb paraules, però ella se'm va apropar i em va fer una abraçada intensa, llarga...
No m'havia passat mai i em vaig sentir maldestre, no sabia massa bé com tornar-li tant d'afecte.
Pràcticament no hi van haver paraules, només l'abraçada. Després, amb la mirada furtiva va marxar esmunyint-se per la porta.
Pocs dies després vaig rebre un correu d'ella, i el voldria compartir amb tots vosaltres.
No se si ella vol fer-lo públic, per tant, deixeu-me que segueixi amb l'anonimat del centre, de la població i del nom de l'alumne.
diu així:

Hola Assumpta.
Em sap greu no haver pogut escriure't abans.
Doncs res, dir-te que la xerrada que ens vas fer va estar molt bé. Després d'aquesta hi vaig pensar en tot una mica, i no em sembla bé que gent que per exemple juga darrere d'una pilota (futbolistes) siguin tant famosos i guanyin milions d'euros, en canvi gent que formen part de la nostra pròpia història, que han patit molt i han tingut feines per dur un tros de pa a la boca moltes vegades no son ni reconeguts (són invisibles a la gent d'avui en dia). Gent que actualment s' interessen per la història passada, s'informa, busca a persones que han viscut aquells dies passats i parla amb ells (com tu, per exemple), aquestes persones no son reconegudes tampoc. La teva labor de anar explicant per els instituts crec que es un treball molt important per la joventut, perque reflexionin i ens donem compte de la sort que tenim de viure en l'actualitat i en aquest país (depèn en quins llocs passen fam). M'hagués agradat molt parlar amb tu més estona, però amb l'emoció i les llàgrimes, després de la xerrada no tenia paraules. Em va agradar molt que tu també t' haguessis emocionat, sàpigues que d'aquella abraçada mai m'oblidaré. Ja formes part de la meva història.
Espero que els viatges i tot lo demés et vagi molt bé.
Una abraçada molt forta.

una presentació especial

2010-03-26T01:02:00.016+01:00

Sovint em demanen que faci la presentació d'un llibre per historiadors coneguts, amics...però avui m'ha tocat fer-na una de molt especial i difícil.
L'escriptora és la Maria Cuesta, fiola del meu home i filla de bons amics. Explica en el seu llibre la seva experiència sobre l'anorèxia que va patir des dels 12 anys fins als 16.
Sabia, per proximitat amb la família, que el tema era dur. la Maria ens feia patir a tots, però fins que no he llegit el llibre no he descobert que el seu infern particular era molt més escruixidor del que podia imaginar.
El seu capítol tocar fons, fa mal, perquè entre línies hi ha tant de dolor, i és tan íntim, que no pots continuar llegint.
De seguida vaig entendre que presentar aquest llibre no seria fàcil, em posaria a plorar...i així ha passat.
La veu m'ha començat a tremolar, i no he pogut continuar perquè tenia dins el meu cervell les seves paraules escrites...vaig tancar la boca definitivament, ni per menjar, ni per comunicar-me...
Malgrat les llàgrimes, he pogut dir el més essencial: escriure aquest llibre és com tenir l'alta mèdica definitiva, perquè haver de tornar a baixar en aquell pou per reviure i escriure el que va passar, a la força la Maria ha de ser una dona que ha tancat una etapa.
En el col.loqui posterior, amb la sala plena de gom a gom, s'ha reivindicat que cal una denúncia social per aquest culte al cos, talles petites, bombardeigs mediàtic per estar més primes...
Per tot el que ha sortit en la tertúlia penso que el llibre de la Maria Cuesta, lA MEVA ANORÈXIA, hauria de ser de lectura obligatòria en tots els IES de casa nostra.
i per si algú en vol saber més, us recomano que escolteu aquesta ENTREVISTA. No us deixarà indiferents.

Busquem heroïnes oblidades

2010-03-22T21:01:00.009+01:00

Ja fa dies que vull fer aquest post però els dies s'escolen ràpid i la feina per fer...però d'avui no passava.
Tenia conferència de La Maternitat d'Elna dins els actes del dia internacional de la dona treballadora a Sant Joan de Vilatorrada. L'hora de la conferència no era massa bona per les dones que treballen i que després van a buscar les criatures a l'escola, fer el sopar, etc. però em va sorprendre la iniciativa de la seva biblioteca pública en posar a disposició de totes aquelles assistents a la conferència un espai de guarderia per tenir els nanos cuidats i entretinguts fins al final de l'acte.
La sala, no cal que us digui, estava plena, i la guarderia també.
La conferència va ser molt especial, reivindicant la figura de la dona, invisible sempre dins la història.
Al final tothom volia saber més sobre la Maternitat d'Elna, qui era exactament Elisabeth Eidenbenz, perquè ho donava tot a canvi de res...
Una pregunta però, va quedar sense resposta: encara queden heroïnes anònimes sense conèixer?
Segurament que moltes...i des d'aquest blog m'agradaria fer d'altaveu per totes aquelles històries de dones injustament silenciades i oblidades.
Qui tingui coneixement d'aquestes històries, aquesta finestra del meu blog està a la vostra disposició.

sempre Folgueroles

2010-03-14T21:46:00.007+01:00

El divendres passat vaig estar a Folgueroles. M'havia convidat l'Eva, una professora d'un IES de Manresa per donar una conferència sobre la Maternitat d'Elna.
Reconec que quan vaig arribar, negra nit, amb un fred que glaçava i una neu congelada encara als vorals dels carrers, vaig pensar que ningú hauria sortit al carrer per venir a escoltar-me.
Però la meva sorpresa va ser molt gran quan vaig comprovar que la sala d'actes estava plena de gom a gom, amb l'alcalde al capdavant, tots esperant-me.
La rebuda va ser de les més càlides i afectuoses que recordo. Vaig emocionar-me quan una representant del seu club de lectura va fer esment d'aquest blog, entenent que en aquesta vida estem per a sumar...i a Folgueroles vam sumar tots plegats per un món millor.
Des d'aquest trosset de món virtual, deixeu-me que us doni les meves gràcies més sinceres!!
i fins sempre.